Delicte d’assetjament: tipus bàsic. Tipus agreujats. Altres conductes. Requisits i problemes concursals.

El delicte d’assetjament sexual va ser introduït en el Codi Penal de 1995 i va ser objecte de reforma per la Llei orgànica 11/1999 de 30 d’abril, que va donar una nova redacció a l’art. 184 Capítol III del Títol VIII del Llibre II.

L’assetjament sexual (o assetjament) consisteix en l’acció de «perseguir sense treva» a algú perquè accedeixi a la sol·licitud sexual del demandant, la qual cosa comporta elements coactius de caràcter psíquic, encara que generalment, a més, va acompanyat d’advertiments, explícites o no, de privar, a partir d’un futur més o menys pròxim, al subjecte passiu, d’unes certes expectatives (promoció, èxit en estudis, etc.) que depenen, orgànica o funcionalment, de l’assetjador, o d’amenaces amb les mateixes característiques, d’infligir un mal relacionat amb els mateixos àmbits de «poder».

El tipus bàsic de delicte d’assetjament sexual ve recollit en l’art. 184.1 del Codi Penal i consisteix a sol·licitar favors de naturalesa sexual concorrent les circumstàncies que detalla el precepte.

En l’art. 184.2 es contempla un supòsit agreujat quan existeixi abús de superioritat o l’anunci de causar a la víctima un mal relacionat amb les seves legítimes expectatives.

I, finalment, l’art. 184.3 recull un tipus especialment agreujat, en atenció a l’edat, malaltia o situació de la víctima.

De manera esquitxada en relació amb el delicte d’assetjament sexual trobem a més en el Codi Penal algunes figures específiques atesa la condició d’autoritat o funcionari públic del subjecte actiu i també respecte als funcionaris d’Institucions Penitenciàries o de Centres de protecció o de correcció de menors.

Així en primer lloc, l’art. 443 castiga l’«autoritat o funcionari públic que sol·licités sexualment a una persona que, per a si mateixa o per al seu cònjuge o una altra persona amb la qual es trobi lligat de manera estable per anàloga relació d’afectivitat, ascendent, descendent, germà, per naturalesa, per adopció o afí en els mateixos graus, tingui pretensions pendents de la resolució d’aquell o sobre les quals hagi d’evacuar informe o elevar consulta al seu superior.

L’art. 443.2 sanciona amb la pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació absoluta per temps de sis a dotze anys, al «funcionari d’Institucions Penitenciàries o de Centres de protecció o correcció de menors que sol·licités sexualment a una persona subjecta a la seva guarda».

I l’art. 443.3 assenyala les mateixes penes «quan la persona sol·licitada fos ascendent, descendent, germà per naturalesa, per adopció, o afins en els mateixos graus, de persona que tingués sota la seva guarda». Incorrerà, així mateix, en aquestes penes «quan la persona sol·licitada sigui cònjuge de persona que tingui sota el seu guarda o es trobi lligat a aquesta de manera estable per anàloga relació d’afectivitat».

Subjecte actiu i passiu poden ser indistintament un home o una dona, perquè el precepte no fa cap distinció.

El tipus exigeix els següents requisits:

1.r Que se sol·licitin favors de naturalesa sexual.

Aquest requisit que queda complert quan mitja petició de tracte o acció de contingut sexual que es presenta seriosa i inequívocament, qualsevol que sigui el mitjà d’expressió utilitzat, quan aquesta conducta resulta indesitjada, desraonada i ofensiva per a qui la sofreix (sentència del Tribunal Suprem de 23 de juny de 2000).

Els favors sexuals poden sol·licitar-se tant per al subjecte actiu com per a un tercer, sent indiferent que aquests favors s’hagin obtingut o no, per la qual cosa ens trobem davant un delicte de simple activitat.

Si el tercer coneix la petició i va haver-hi acord entre tots dos, els dos són coautors, sent també possible la inducció i la cooperació necessària.

Si no es demostra que el tercer ha actuat de connivència amb el sol·licitant, entenem que la seva conducta és atípica.

2.n A més, és necessari que entre la víctima i el sol·licitant mediï o existeixi una relació laboral, docent o de prestació de serveis, continuada o habitual.

El precepte exigeix que es tracti de relacions de la naturalesa que s’indiquen continuades o habituals, amb el que estarien excloses del precepte aquelles que es produeixin a conseqüència de relacions esporàdiques.

3.r En tercer lloc, s’exigeix que aquest comportament provoqui en la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, incòmoda i vergonyosa.

El delicte es consuma amb la simple sol·licitud de favors sexuals, sense que el tipus exigeixi la realització de cap acte, per la qual cosa resulta difícil admetre la temptativa.

L’art. 184.2 agreuja la pena si el culpable d’assetjament sexual hagués comès el fet prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o jeràrquica, o amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les legítimes expectatives que aquella pugui tenir en l’àmbit de la indicada relació.

Lògicament, aquesta situació de superioritat ha de tenir la suficient entitat com per a vèncer la resistència de la víctima i que aquesta concedeixi els favors sexuals sol·licitats. S’exigeix, a més, l’ús d’intimidació psíquica suficient que li atorga al subjecte passiu aquesta situació de superioritat enfront de la víctima, i emprar-la amb els sols propòsits d’obtenir favors sexuals.

D’un altre costat, també s’agreuja la pena si s’intimida o amenaça a la víctima amb malmetre les seves legítimes expectatives en l’àmbit de la relació laboral, docent o jeràrquica, intimidació o amenaça que pot ser expressa o tàcita. Aquesta última pot plantejar dificultats pràctiques, perquè la conducta tàcita és aquella conducta silenciosa i que s’expressa encobertament mitjançant altres conductes, i si l’interlocutor no és extremadament hàbil, pot donar lloc a malentesos, a incorrectes interpretacions sobre quin era l’autèntica intenció o voluntat de l’agent.

En realitzar-se la sol·licitud del favor sexual, l’agent ha d’anunciar, en clara actitud de coacció, a la víctima que de no accedir al favor sexual sol·licitat, li sobrevindria un mal que ha d’estar relacionat amb les legítimes expectatives que la víctima pot tenir en l’àmbit de relació de dependència que té amb l’agent o amb aquella tercera persona en el favor de la qual actua aquell

Atès que la petició de favors sexuals ha d’anar acompanyada de l’anunci de causar al subjecte passiu un mal relacionat amb les legítimes expectatives que es tinguin en l’àmbit de la relació laboral, docent, etc., no encaixaran aquí els supòsits en els quals hagi cessat la relació de dependència o quan el mal amb el qual es commina res tingui a veure amb les expectatives de la referida relació.

La consumació del delicte té lloc en el moment en què arriba a coneixement de la víctima la petició sexual sota l’anunci del mal relacionat amb les legítimes expectatives d’aquesta.

Quant als problemes concursals, cal assenyalar que:

• Amb les amenaces condicionals de malament no constitutiu de delicte, es produeix un concurs de lleis que ha de resoldre’s pel principi d’especialitat, a favor de l’assetjament sexual que té menor pena que les amenaces de l’art. [[idrelit:4355]]171[[/idrelit:4355]] CP.
• Respecte dels delictes d’abús per sol·licitud dels funcionaris públics, juga el principi d’alternança i ha d’aplicar-se l’art. [[idrelit:4351]]443[[/idrelit:4351]] CP en tenir major sanció.
• Si a conseqüència de l’assetjament, la víctima accedeix al favor sexual demandat, existeix un concurs que ha de reconduir-se a la apreciació dels abusos sexuals amb prevalimient dels art. 181.3 o 182 i l’assetjament sexual.

El Delicte d’Assetjament.

Tipus bàsic. Tipus agreujats. Altres conductes. Requisits i problemes concursals.

El delicte d’assetjament sexual va ser introduït en el Codi Penal de 1995 i va ser objecte de reforma per la Llei orgànica 11/1999 de 30 d’abril, que va donar una nova redacció a l’art. 184 Capítol III del Títol VIII del Llibre II.

L’assetjament sexual (o acosamiento) consisteix en l’acció de «perseguir sense treva» a algú perquè accedeixi a la sol·licitud sexual del demandant, la qual cosa comporta elements coactius de caràcter psíquic, encara que generalment, a més, va acompanyat d’advertiments, explícites o no, de privar, a partir d’un futur més o menys pròxim, al subjecte passiu, d’unes certes expectatives (promoció, èxit en estudis, etc.) que depenen, orgànica o funcionalment, de l’assetjador, o d’amenaces amb les mateixes característiques, d’infligir un mal relacionat amb els mateixos àmbits de «poder».

El tipus bàsic de delicte d’assetjament sexual ve recollit en l’art. [[idrelit:4352]]184.1[[/idrelit:4352]] del Codi Penal i consisteix a sol·licitar favors de naturalesa sexual concorrent les circumstàncies que detalla el precepte.

En l’art. 184.2 es contempla un supòsit agreujat quan existeixi abús de superioritat o l’anunci de causar a la víctima un mal relacionat amb les seves legítimes expectatives.

I, finalment, l’art. 184.3 recull un tipus especialment agreujat, en atenció a l’edat, malaltia o situació de la víctima.

De manera esquitxada en relació amb el delicte d’assetjament sexual trobem a més en el Codi Penal algunes figures específiques atesa la condició d’autoritat o funcionari públic del subjecte actiu i també respecte als funcionaris d’Institucions Penitenciàries o de Centres de protecció o de correcció de menors.

Així en primer lloc, l’art. 443 castiga l’«autoritat o funcionari públic que sol·licités sexualment a una persona que, per a si mateixa o per al seu cònjuge o una altra persona amb la qual es trobi lligat de manera estable per anàloga relació d’afectivitat, ascendent, descendent, germà, per naturalesa, per adopció o afí en els mateixos graus, tingui pretensions pendents de la resolució d’aquell o sobre les quals hagi d’evacuar informe o elevar consulta al seu superior.

L’art. 443.2 sanciona amb la pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació absoluta per temps de sis a dotze anys, al «funcionari d’Institucions Penitenciàries o de Centres de protecció o correcció de menors que sol·licités sexualment a una persona subjecta a la seva guarda».

I l’art. 443.3 assenyala les mateixes penes «quan la persona sol·licitada fos ascendent, descendent, germà per naturalesa, per adopció, o afins en els mateixos graus, de persona que tingués sota la seva guarda». Incorrerà, així mateix, en aquestes penes «quan la persona sol·licitada sigui cònjuge de persona que tingui sota el seu guarda o es trobi lligat a aquesta de manera estable per anàloga relació d’afectivitat».

Subjecte actiu i passiu poden ser indistintament un home o una dona, perquè el precepte no fa cap distinció.

El tipus exigeix els següents requisits:

1.r Que se sol·licitin favors de naturalesa sexual.

Aquest requisit que queda complert quan mitja petició de tracte o acció de contingut sexual que es presenta seriosa i inequívocament, qualsevol que sigui el mitjà d’expressió utilitzat, quan aquesta conducta resulta indesitjada, desraonada i ofensiva per a qui la sofreix (sentència del Tribunal Suprem de 23 de juny de 2000).

Els favors sexuals poden sol·licitar-se tant per al subjecte actiu com per a un tercer, sent indiferent que aquests favors s’hagin obtingut o no, per la qual cosa ens trobem davant un delicte de simple activitat.

Si el tercer coneix la petició i va haver-hi acord entre tots dos, els dos són coautors, sent també possible la inducció i la cooperació necessària.

Si no es demostra que el tercer ha actuat de connivència amb el sol·licitant, entenem que la seva conducta és atípica.

2.n A més, és necessari que entre la víctima i el sol·licitant mediï o existeixi una relació laboral, docent o de prestació de serveis, continuada o habitual.

El precepte exigeix que es tracti de relacions de la naturalesa que s’indiquen continuades o habituals, amb el que estarien excloses del precepte aquelles que es produeixin a conseqüència de relacions esporàdiques.

3.r En tercer lloc, s’exigeix que aquest comportament provoqui en la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, incòmoda i vergonyosa.

El delicte es consuma amb la simple sol·licitud de favors sexuals, sense que el tipus exigeixi la realització de cap acte, per la qual cosa resulta difícil admetre la temptativa.

L’art. 184.2 agreuja la pena si el culpable d’assetjament sexual hagués comès el fet prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o jeràrquica, o amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les legítimes expectatives que aquella pugui tenir en l’àmbit de la indicada relació.

Lògicament, aquesta situació de superioritat ha de tenir la suficient entitat com per a vèncer la resistència de la víctima i que aquesta concedeixi els favors sexuals sol·licitats. S’exigeix, a més, l’ús d’intimidació psíquica suficient que li atorga al subjecte passiu aquesta situació de superioritat enfront de la víctima, i emprar-la amb els sols propòsits d’obtenir favors sexuals.

D’un altre costat, també s’agreuja la pena si s’intimida o amenaça a la víctima amb malmetre les seves legítimes expectatives en l’àmbit de la relació laboral, docent o jeràrquica, intimidació o amenaça que pot ser expressa o tàcita. Aquesta última pot plantejar dificultats pràctiques, perquè la conducta tàcita és aquella conducta silenciosa i que s’expressa encobertament mitjançant altres conductes, i si l’interlocutor no és extremadament hàbil, pot donar lloc a malentesos, a incorrectes interpretacions sobre quin era l’autèntica intenció o voluntat de l’agent.

En realitzar-se la sol·licitud del favor sexual, l’agent ha d’anunciar, en clara actitud de coacció, a la víctima que de no accedir al favor sexual sol·licitat, li sobrevindria un mal que ha d’estar relacionat amb les legítimes expectatives que la víctima pot tenir en l’àmbit de relació de dependència que té amb l’agent o amb aquella tercera persona en el favor de la qual actua aquell

Atès que la petició de favors sexuals ha d’anar acompanyada de l’anunci de causar al subjecte passiu un mal relacionat amb les legítimes expectatives que es tinguin en l’àmbit de la relació laboral, docent, etc., no encaixaran aquí els supòsits en els quals hagi cessat la relació de dependència o quan el mal amb el qual es commina res tingui a veure amb les expectatives de la referida relació.

La consumació del delicte té lloc en el moment en què arriba a coneixement de la víctima la petició sexual sota l’anunci del mal relacionat amb les legítimes expectatives d’aquesta.

Quant als problemes concursals, cal assenyalar que:

o Amb les amenaces condicionals de malament no constitutiu de delicte, es produeix un concurs de lleis que ha de resoldre’s pel principi d’especialitat, a favor de l’assetjament sexual que té menor pena que les amenaces de l’art. 171CP.
o Respecte dels delictes d’abús per sol·licitud dels funcionaris públics, juga el principi d’alternança i ha d’aplicar-se l’art. 443CP en tenir major sanció.
o Si a conseqüència de l’assetjament, la víctima accedeix al favor sexual demandat, existeix un concurs que ha de reconduir-se a l’apreciació dels abusos sexuals amb prevalimient dels art. 181.3 o 182 i l’assetjament sexual.

Mercedes Pastor Rodríguez