Una de les grans novetats de la reforma que comporta per la Llei orgànica 1/2015, 30 de març que modifica l’EL 10/1995, de 23 de novembre, és la introducció de la pena de presó permanent revisable. Es preveu únicament per a “supòsits d’excepcional gravetat” -assassinats especialment greus, homicidi del Cap de l’Estat o del seu hereu, de Caps d’Estat estrangers i en els supòsits més greus de genocidi o de crims de lesa humanitat–. Es tracta d’una pena de presó de durada indeterminada (presó permanent), si bé subjecta a un règim de revisió: després del compliment íntegre d’una part rellevant de la condemna _la durada de la qual depèn de la quantitat de delictes comesos i de la seva naturalesa_ acreditada la reinserció del penat, aquest pot obtenir una llibertat condicionada al compliment d’unes certes exigències, en particular, la no comissió de nous fets delictius.
Introducció-Regulació de la pena de presó permanent revisable-Sistemàtica de regulació- Classificació en tercer grau- Suspensió
Introducció:
En el preàmbul de la reforma del Codi penal, el legislador tracta de justificar la compatibilitat d’aquesta pena amb els fins de prevenció especial del dret penal. Així, es manifesta que de cap manera es renuncia a la reinserció del penat, en la mesura que una vegada complerta una part mínima de la condemna, un tribunal col·legiat haurà de valorar novament les circumstàncies del penat i del delicte comès i podrà revisar la seva situació personal. La previsió d’aquesta revisió judicial periòdica de la situació personal del penat, idònia per a poder verificar en cada cas el necessari pronòstic favorable de reinserció social, segons el legislador, allunya tot dubte d’inhumanitat d’aquesta pena, en garantir un horitzó de llibertat per al condemnat.

A la presó permanent revisable, complerta aquesta primera part mínima de la pena, si el tribunal considera que no concorren els requisits necessaris perquè el penat pugui recuperar la llibertat, es fixarà un termini per a dur a terme una nova revisió de la seva situació; i si, per contra, el tribunal valora que compleix els requisits necessaris per a quedar en llibertat, s’establirà un termini de llibertat condicional en el qual s’imposaran condicions i mesures de control orientades tant a garantir la seguretat de la societat, com a assistir al penat en aquesta fase final de la seva reinserció social.
En el mateix preàmbul, s’explica que la pena de presó permanent revisable no constitueix, per això, una sort de «pena definitiva» en la qual l’Estat es desentén del penat. Al contrari, es tracta d’una institució que compatibilitza l’existència d’una resposta penal ajustada a la gravetat de la culpabilitat, amb la finalitat de reeducació a la qual ha de ser orientada l’execució de les penes de presó.
I s’assenyala que la pena de presó permanent es tracta d’un model estès en el Dret comparat europeu que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat ajustat a la Convenció Europea de Drets Humans, perquè ha declarat que quan la llei nacional ofereix la possibilitat de revisió de la condemna de durada indeterminada amb vista a la seva commutació, remissió, terminació o llibertat condicional del penat, això és suficient per a donar satisfacció a l’article 3 del Conveni (cf. SSTEDH 12-2-2008, cas Kafkaris vs. Xipre; 3-11-2009, cas Meixner vs. Alemanya; 13-11-2014, cas Bodein vs. França; 3-2-2015, cas Hutchinson vs. el Regne Unit).
També fa al·lusió el Preàmbul, per a justificar la introducció d’aquesta pena tan compromesa, al fet que el Consell d’Estat ha tingut també oportunitat de pronunciar-se sobre la constitucionalitat de les penes de durada indeterminada –però revisables–, en informar en relació amb la ratificació per Espanya de l’Estatut de la Cort Penal Internacional, en el qual es preveu la possible imposició d’una pena de presó permanent.
No obstant això, no són pocs els juristes que s’han pronunciat en contra de la introducció d’aquesta pena en el Codi penal.
El mateix Tribunal Constitucional declara inconstitucional un empresonament per a tota la vida (STC 91/2000, Fonament de Dret 9è), i amb la introducció d’aquesta pena això és una possibilitat.
Amb la introducció d’aquesta pena es qüestiona:
a) la utilitat d’aquesta, i amb això la seva proporcionalitat. No existeixen dades empíriques que avalin que nous increments en penes elevades comportin una major contenció del delicte.
b) La seva inseguretat jurídica, en tractar-se d’una pena imprecisa. La llibertat depèn d’una circumstància d’apreciació discrecional i acientífica com és la reinserció del pres.
c) La seva falta d’humanitat, en cas que sigui permanent
Regulació de la pena de presó permanent revisable
L’article 35 del CP introdueix la pena de presó permanent revisable com una pena privativa de llibertat.

“Són penes privatives de llibertat la presó permanent revisable, la presó, la localització permanent i la responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa. El seu compliment, així com els beneficis penitenciaris que suposin escurçament de la condemna, s’ajustaran al que es disposa en les lleis i en aquest Codi”.
L’article 36 del CP estableix que la pena de presó permanent serà revisada de conformitat amb el que s’estableix en l’article 92.
Art. 36 CP: “1. La pena de presó permanent serà revisada de conformitat amb el que es disposa en l’article 92.
La classificació del condemnat en el tercer grau haurà de ser autoritzada pel tribunal previ pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social, sentits el Ministeri Fiscal i Institucions Penitenciàries, i no podrà efectuar-se:
a) Fins al compliment de vint anys de presó efectiva, en el cas que el penat ho hagués estat per un delicte del Capítol VII del Títol XXII del Llibre II d’aquest Codi.
b) Fins al compliment de quinze anys de presó efectiva, en la resta dels casos.

En aquests supòsits, el penat no podrà gaudir de permisos de sortida fins que hagi complert un mínim de dotze anys de presó, en el cas previst en la lletra a), i vuit anys de presó, en el previst en la lletra b).
La pena de presó tindrà una durada mínima de tres mesos i màxima de vint anys, excepte el que excepcionalment disposin altres preceptes del present Codi.
Quan la durada de la pena de presó imposada sigui superior a cinc anys, el jutge o tribunal podrà ordenar que la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no s’efectuï fins al compliment de la meitat de la pena imposada.
En qualsevol cas, quan la durada de la pena de presó imposada sigui superior a cinc anys i es tracti dels delictes enumerats a continuació, la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no podrà efectuar-se fins al compliment de la meitat d’aquesta:
a) Delictes referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme del Capítol VII del Títol XXII del Llibre II d’aquest Codi.
b) Delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal.
c) Delictes de l’article 183.
d) Delictes del Capítol V del Títol VIII del Llibre II d’aquest Codi, quan la víctima sigui menor de tretze anys.
El jutge de vigilància, previ pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social i valorant, si escau, les circumstàncies personals del reu i l’evolució del tractament reeducador, podrà acordar raonadament, sentits el Ministeri Fiscal, Institucions Penitenciàries i les altres parts, l’aplicació del règim general de compliment, excepte en els supòsits continguts en el paràgraf anterior.

En tot cas, el tribunal o el jutge de vigilància penitenciària, segons correspongui, podrà acordar, previ informe del Ministeri Fiscal, Institucions Penitenciàries i les altres parts, la progressió a tercer grau per motius humanitaris i de dignitat personal de penats malalts molt greus amb patiments incurables i dels septuagenaris valorant, especialment la seva escassa perillositat”.
La pena de presó permanent revisable és una pena privativa de llibertat greu, que es configura com una privació de llibertat de durada indeterminada, sotmesa a un procés de revisió pel mateix tribunal sentenciador, amb un compliment mínim de vint-i-cinc anys i unes condicions específiques d’accés als permisos de sortida, el tercer grau i la llibertat condicional.
Sistemàtica de regulació
Una de les majors crítiques que es fan a la regulació de la pena de presó permanent revisable és la seva total falta de sistemàtica, que obliga a una contínua cerca dels preceptes relacionats amb aquesta. Per a determinar les característiques legals del seu compliment, s’ha d’estar al que es preveu en els següents preceptes legals del Codi penal:
– Definició: art. 33 i 35.
– Classificació en tercer grau: art. 36.1. En supòsits concursals: art. 78 bis1. Motius humanitaris: art. 36.3.
– Obtenció permisos de sortida: art.36.1.
– Requisits generals de la suspensió de l’execució de la resta de la pena: art.92.1. Específics per a terrorisme: art.92.2. En supòsits concursals: art.78 bis 2. Motius humanitaris: art.91.
– Procediment: art.92.3. Remissions: a) Criteris suspensió: art.80.1; b) Imposició de prohibicions i deures: art.83 i 92.3; c) causes revocació per tribunal sentenciador: art.86; d) Remissió de la pena: art.87.
– Revocació de la suspensió per jutge de vigilància: art.92.3.
– Verificació periòdica de la revisió: art.92.4.
En tots aquests casos, la pena de presó permanent revisable és preceptiva per al Jutge.
En la seva concreció, la pena de presó permanent revisable és una excepció en el sistema de penes, ja que no està formada per un mínim i un màxim, i arrossega un contingut tancat i únic, la qual cosa pot provocar problemes en valorar les diferents situacions rellevants en la determinació judicial de la pena com el grau d’execució, participació o atenuants i agreujants. D’aquí ve que el legislador hi hagi tingut que preveure específicament en l’art. 70.4 CP la determinació de la pena inferior en grau, que serà la pena de presó de vint a trenta anys.

La classificació del condemnat en tercer grau
Quant a la classificació en tercer grau, s’estableix els següents terminis mínims: Tercer grau Temps mínim
Suposat general 15 anys (art. 36.1CP)

Terrorisme 20 anys (art. 36.1 CP)
Concurs general a) 18 anys (ppr + pena que excedeixi de 5 anys) Art. 78 bis 1a) b) c)
b) 20 anys (ppr + pena que excedeixi de 15 anys) Art. 78 bis 1a) b) c)
c) 22 anys (2 ppr + pena que excedeixi de 25 anys)

Concurs terrorisme i organització general 24 anys en el supòsit a) i b) 32 anys en el suposat c) Art. 78 bis 3.
Malalts i majors de 70 anys Sense termini Art.36.3 CP.
Suspensió
La suspensió de la pena de presó permanent revisable serà acordada pel tribunal quan es compleixin els següents requisits:
a) Que el penat hagi complert vint-i-cinc anys de la seva condemna, sense perjudici del que es disposa en l’art. 78bis per als casos en què el subjecte hagi estat condemnat per dos o mes delictes i, almenys un d’ells estigui castigat per la llei amb la pena de presó permanent revisable.

b) Que es trobi classificat en tercer grau.
c) Que el tribunal determini l’existència d’un pronòstic favorable de reinserció social, a la vista de la personalitat del penat, els seus antecedents, les circumstancies del delicte comès, la rellevància dels béns jurídics que podrien veure’s afectats per una reiteració en el delicte, la seva conducta durant el compliment de la pena, les seves circumstàncies familiars i socials i els efectes que calgui esperar de la pròpia suspensió de l’execució i del compliment de les mesures que fossin imposades. Per a això el Tribunal valorarà els informes d’evolució remesos pel centre penitenciari i per aquells especialistes que el propi tribunal determini.
En el cas de comissió de diversos delictes, l’examen dels requisits es realitzarà valorant en el seu conjunt els delictes comesos.
El Tribunal resoldrà sobre la suspensió de la pena de presó permanent revisable després d’un procediment oral contradictori en el qual intervindran el Ministeri Fiscal i el penat assistit del seu advocat.
b) En el supòsit de delictes referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme del Capítol VII del Títol XXII del Llibre II d’aquest Codi, serà a més necessari que el penat mostri signes inequívocs d’haver abandonat els fins i els mitjans de l’activitat terrorista i hagi col·laborat activament amb les autoritats, bé per a impedir la producció d’altres delictes per part de l’organització o grup terrorista, bé per a atenuar els efectes del seu delicte, bé per a la identificació, captura i processament de responsables de delictes terroristes, per a obtenir proves o per a impedir l’actuació o el desenvolupament de les organitzacions o associacions a les quals hagi pertangut o amb les quals hagi col·laborat, la qual cosa podrà acreditar-se mitjançant una declaració expressa de repudi de les seves activitats delictives i d’abandó de la violència i una petició expressa de perdó a les víctimes de la seva delio, així com, pels informes tècnics que acreditin que el pres està realment desvinculat de l’organització

terrorista i de l’entorn i activitats d’associacions i col·lectius il·legals que l’envolten i la seva col·laboració amb les autoritats.
La suspensió de l’execució tindrà una durada de cinc a deu anys, a comptar des de la data de posada en llibertat del penat. Són aplicables les normes contingudes en l’art. 80 1.2° i en els articles 83, 86, 87 i 91 CP.
El jutge o tribunal a la vista de la possible modificació de les circumstàncies valorades, podrà modificar la decisió que anteriorment hagués adoptat conforme a l’art. 83 Cp, i acordar la imposició de noves prohibicions deures o prestacions, la modificació de les quals ja haguessin estat acordades o l’alçament d’aquestes.
El Jutge de vigilància penitenciària revocarà la suspensió de l’execució de la resta de la pena i la llibertat condicional concedida quan es posi de manifest un canvi de les circumstàncies que haguessin donat lloc a la suspensió que no permeti mantenir ja el pronòstic de falta de perillositat en què es fundava la decisió adoptada.
Extingida la part de la condemna a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article o, en el seu cas, en l’article 78 bis CP, el tribunal haurà de verificar, almenys cada dos anys, el compliment de la resta de requisits de la llibertat condicional. El tribunal resoldrà també les peticions de concessió de la llibertat condicional del penat, però podrà fixar un termini de fins a un any dins del qual, després d’haver estat rebutjada una petició, no es donarà curs a les seves noves sol·licituds.