La Fiscalia General de l’Estat, el passat 15/09/2020, va dictar la Instrucció núm. 1/20, dirigida a la Policia Judicial i als Fiscals, per a agilitar la recuperació de l’immoble pel propietari que ha vist ocupada el seu habitatge o un immoble de la seva propietat. Com podem fer fora a okupes ràpid?

Subratlla el greu problema que genera la usurpació de l’habitatge o de la possessió sobre un bé immoble per al seu propietari o posseïdor, sospesant els drets constitucionals contraposats, d’una banda la propietat, la intimitat i la seguretat, per l’altre, el dret a un habitatge digne i els desnonaments de famílies en situació d’especial vulnerabilitat.

Enfront d’això¸ el notable increment d’aquests tipus delictius, la demora judicial en la recuperació de la possessió i la proliferació de grups organitzats que obtenen un rendiment econòmic d’aquests il·lícits.

Conclou amb el reclam social perquè els tribals de justícia atallin la situació delictiva restituint com més aviat millor a les víctimes, per imperatiu del principi de legalitat i del dret a la tutela judicial efectiva.

La Instrucció distingeix les dues formes comisives d’usurpació de la possessió:

En primer lloc, la seva modalitat més greu: la violació de domicili (art. 202.1° CP), que es caracteritza per la irrupció en l’habitatge d’una persona sense autorització del propietari i per tant lesionant el seu dret a la inviolabilitat del domicili amb fallida del seu dret a la privacitat i a la intimitat.

L’aplanament comprèn no sols l’habitatge habitual o residència principal, sinó també, la denominada segona residència, la qual cosa fonamenta amb suport en la jurisprudència del Tribunal Suprem  i del Tribunal Constitucional (SSTS 852/2014, d’11 de desembre i 732/2013, de 7 d’octubre, així com ATS 959/2009 de 16 d’abril i STC 10/2002, de 17 de gener i 189/2004m de 2 de novembre).

En segon lloc, el delicte lleu d’ocupació d’immoble (art. 245.2° CP)  es caracteritza per l’ocupació d’un immoble que no constitueix habitatge, sense emprar violència ni intimidació, en contra de la voluntat del seu amo.

Per a agilitar el desnonament o llançament dels okupes, la Instrucció del Fiscal General de l’Estat ordena als Fiscals que tan aviat els arribi un atestat policial per aplanament o ocupació, sol·licitin al Jutge d’Instrucció la mesura cautelar de desallotjament dels ocupants.

Per a fonamentar davant el Jutge el llançament, els Fiscals precisaran que l’atestat policial reuneixi tots els mitjans de prova necessaris, per a això, dicta determinades instruccions a la policia perquè, en incoar els atestats, recopilin la documentació necessària perquè el Fiscal pugui interessar des d’un inici, la mesura cautelar de desallotjament.

Per fer fora a okupes ràpid hem de recopilar aquestes proves que permetin una petició inicial del desallotjament, no serà problema en el cas de la violació de domicili, perquè la norma processal preveu una fase d’instrucció on dur a terme totes les diligències necessàries per a poder fonamentar la mesura davant el Jutge.

En el cas del delicte lleu d’ocupació, el problema és que la llei processal no preveu de manera expressa aquesta període instructor per a practicar les actuacions indispensables en les quals el Fiscal fonamenti el seu escrit de desallotjament.

Amb suport en la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 328/1994, de 12 de desembre, així com en la jurisprudència menor de les Audiències Provincials, amb cita específica de les Actuacions de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 2a de data 27/11/2019 i Secció 9a de data 23/12/2019, assenyala que la falta d’expressa de diligències de recerca no implica que no puguin dur-se a terme en els delictes lleus, citant sobre aquest tema la Disposició Addicional 2a de la EL 1/2015, de 30 de març, el títol del qual resa: “De la Instrucció i Enjudiciament dels Delictes Lleus”.

Per a agilitar el desallotjament, així poder fer fora a okupes ràpid, a instàncies de la Fiscalia, els Fiscals sol·licitaran immediatament al Jutge, a l’inici del procés, la mesura cautelar de desallotjament, per a això, serà necessari que l’atestat policial contingui totes les proves necessàries en què fonamentar aquest escrit.

A aquest efecte, quan el propietari acudeixi a Comissaria a presentar la denúncia, la policia haurà de vigilar perquè l’atestat contingui els següents extrems:

Acreditació que l’habitatge o immoble és de propietat del denunciant (per a això suggereix que la policia requereixi al propietari perquè aporti un certificat digital del Registre de la Propietat).

La policia ressenyés explícitament en l’atestat que el denunciant dóna el seu consentiment perquè el Fiscal tramiti la mesura cautelar de desallotjament.

Després de la denúncia, la policia acudirà a l’habitatge o immoble i requerirà als ocupants perquè aportin el contracte o títol que els legitima en la possessió de l’immoble, fent constar, si escau, la falta de presentació d’un contracte o títol per part d’aquests, i en aquest cas, els emplaçarà perquè al més aviat possible ho aportin a Comissaria.

La policia identificarà a tots els ocupants i els preguntarà si resideixen en l’habitatge o immoble, i si estan disposats a cessar immediatament en l’ocupació.

A més, hauran de relacionar en l’atestat els perjudicis que en el seu cas poguessin causar els okupes als veïns i residents confrontants.

Indagaran sobre el temps que han estat okupant, ressenyant qualsevol indici d’organització criminal.

En el cas del delicte lleu d’ocupació, en el mateix acte  emplaçaran als ocupants perquè compareguin a judici.

L’atestat policial, a més del Jutjat, es remetrà a la Fiscalia, perquè prepari l’escrit sol·licitant el desallotjament amb la major rapidesa.

Amb suport en l’art. 13 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (que regula les mesures de protecció per a la víctima o perjudicat pel delicte), el Fiscal sol·licitarà des d’un inici (si disposa de tota la informació necessària), la mesura cautelar de desallotjament de l’habitatge.

Juntament amb aquest escrit, quan escaigui, sol·licitarà que es doni trasllat a serveis socials per a brindar als ocupants (que siguin persones o famílies especialment situació de vulnerabilitat), un habitatge alternatiu prèviament al desallotjament.

Si remès l’atestat a Fiscalia, el Fiscal adverteix que falta algun document indispensable per a sol·licitar la mesura sol·licitarà immediatament al Jutge, la pràctica de la diligència tendent a la seva obtenció.

En el cas del delicte lleu d’ocupació, si observa que l’atestat emmalalteix de la falta d’algun document indispensable, sol·licitarà del Jutge la pràctica de la diligències necessària per a la seva obtenció i demanarà la mesura cautelar a l’inici de l’acte del judici oral, perquè la mesura sigui acordada abans de la fermesa de la Sentència i dels recursos que cabessin contra ella.

La mesura podrà acordar-se sense sentir els okupes, en aquells casos que aquests no hagin aportat el títol o contracte que justifiqui la possessió en el termini conferit, i que tampoc compareguin a la crida del Jutge, o es mostrin en rebel·lia.

En aquests casos, es donarà trasllat de l’escrit del Fiscal interessant la mesura sense audiència de l’investigat, a l’advocat defensor dels ocupants per a salvaguardar el seu dret de defensa.

Si el Jutge d’Instrucció no admetés la mesura cautelar, el Fiscal interposarà recurs davant l’òrgan judicial superior.

Francesc de Paula Rovira Llor.

17/09/2020.