Breu Extracte – Resum de les principals novetats

Breu Extracte – Resum de les pricipals novetats

En l’ocàs de la legislatura, i a escassos dos mesos de les eleccions s’aproven i entren en vigor de manera gairebé immediata, dues lleis processals que reformen amb important calat, la Llei d’Enjudiciament Criminal, a saber l’EL 13/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la LECrim, per a l’enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures de recerca tecnològica; i la Llei 41/2015, de 5 d’octubre, de modificació de la LECrim., per a l’agilitació de la justícia penal i l’enfortiment de les garanties processals.

La primera de les citades reforma incorpora per fi, els reiterats mandats europeus establerts en les ja velles directives europees, en la defensa i assistència al detingut, de les quals les forces i cossos de seguretat de l’Estat feien cas omís, i el legislador espanyol s’obstinava a demorar sine data la seva trasposició a la legislació interna, en estar constret per altres rumbs menys garantistes.

Juntament amb la incorporació de les Directives Europees, s’aprofita per a introduir importants novetats en matèria de mitjans i diligències de recerca i intervenció policial, entre elles, captacions i enregistraments de converses i imatges en espais oberts però també tancats, inclusivament dins del propi domicili mitjançant la col·locació de dispositius sense coneixement de l’investigat, o l’obtenció de bancs de mostres d’ADN, o l’autorització del policia encobert per a recerca de delictes informàtics o de pornografia, o comeses a través d’internet, entre moltes altres novetats, plasmant en norma, la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la limitació i ingerència en els Drets fonamentals en la tramitació del procés penal, legislant i establint les bases d’actuació en aquests extrems, dels quals la vuitcentista LECrim., a penes regulava de manera explícita, donant-se ara a aquestes ingerències una regulació detallada, la qual cosa és d’agrair.

En la segona norma, s’escomet la regulació processal del nou comís i es creen les Oficines de Regulació i Gestió d’Actius, per a gestionar el decomís, es limita el temps d’instrucció penal, fixant uns límits temporals i els requisits necessaris per a acordar les seves pròrrogues, es procedeix a nova regulació dels recursos d’apel·lació, prohibint-se la condemna en segona instància de l’absolt en primera, o la reforma pejorativa per error en la valoració de prova al condemnat en primera instància, articulant-se la nul·litat de la Sentència o del Judici en el seu cas, s’estableix una nova via d’apel·lació en cas de sobreseïment per falta de jurisdicció, o de sobreseïment lliure, es dóna nova regulació al recurs de cassació, així com al recurs de revisió, es crea un nou procés per Decret per a buscar una conformitat en la pena a proposta del Ministeri Fiscal i es determina el PA, o si escau, el judici ràpid o el procés per Decret, com mig processal de tramitació dels delictes lleus i menys greus quan tots dos concorrin conjuntament.

LO 13/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la LECrim., per a l’enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures de recerca tecnològica

Art. 118: Preveu la possibilitat d’examinar l’atestat policial abans de la declaració davant la Policia.

Preveu l’esborrat d’enregistraments i/o transcripcions entre imputat i el seu advocat, o el lliurament a aquest d’aquestes, excepte quan el Lletrat intervingui en l’il·lícit.

Art. 282: Es faculta perquè pugui haver-hi Policies Encoberts que remetin material il·lícit per internet per a l’esbrinament del delicte, amb l’autorització del Jutge.

Art. 509: La presó provisional incomunicada podrà acordar-se també per a preservar el perill per a la vida, integritat o llibertat d’una persona, o bé per precisar l’actuació urgent del Jutge d’Instrucció per a no perjudicar el procés penal.

Límit màxim de la presó provisional incomunicada: 5 dies, prorrogable per altres 5 si la instrucció és sobre banda o grup organitzat o terrorista.

Art. 520: Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin necessaris per a impugnar la detenció. Dret a parlar personalment el detingut amb una tercera persona de la seva elecció en presència de funcionari. Lliurament tan aviat sigui possible, dels drets del 520 LECrim., en l’idioma del detingut, sense perjudici de la seva traducció per traductor jurat en el moment inicial de la detenció. Notificació al consolat de l’estranger de la seva detenció. Si és menor, es lliurarà a Fiscalia de Menors i es notificarà la detenció als seus pares.

L’advocat haurà d’assistir al detingut en el termini màxim de 3 hores des que sigui requerit. La funció de l’advocat en l’assistència al detingut consistirà en: a) Informació de Drets al Detingut i, en el seu cas, sol·licitar reconeixement mèdic, b) Intervenir en: La declaració del detingut, en les rodes de reconeixement i en la reconstrucció de fets; En acabar la declaració o assistència podrà sol·licitar l’ampliació de qualsevol extrem que estimi pertinent, o de fer constar en acta qualsevol incidència que cregui rellevant, c) Informar el detingut de les conseqüències de prestar o denegar el seu consentiment per a les diligències que se li sol·licitin, entre aquestes l’extracció del frotis bucal de saliva per al banc de dades d’ADN.

El Jutge podrà acordar la retirada de mostres d’ADN del detingut, mitjançant frotis bucal, de manera coactiva, cas de negar-se el detingut, i de donar-se els supòsits legals previnguts.

Possibilitat d’entrevistar-se amb el detingut abans de la seva declaració policial.

El detingut podrà desistir d’advocat en els temes contra la seguretat viària.

Art. 520, ter: Els detinguts en alta mar, podrà prestar-los l’assistència del 520 LECrim., per mitjans telemàtics de ser previsible que el seu lliurament a les autoritats no podrà realitzar-se abans de les 72 hores.

Art. 527: El detingut o pres pels casos de l’art. 509 (terrorisme i bandes organitzades) podrà ser privat dels següents drets: A nomenar advocat de la seva elecció; Comunicar-se amb terceres persones (excepte Jutge, Mèdic Forense o Fiscal). A entrevistar-se reservadament amb l’Advocat. A l’accés per ell o pel seu advocat a les actuacions judicials. L’Acte que acordi aquestes limitacions haurà d’especificar i motivar cadascuna de les adoptades. La policia acordar-les immediatament i sol·licitar-les al Jutge que haurà de dictar Acte motivat en el terme màxim de 24 hores des de la seva sol·licitud.

Art. 579: El Jutge podrà acordar la intervenció de les comunicacions escrites o telegràfiques quan puguin resultar d’interès per a la recerca de la causa, sempre que el delicte perseguit tingui prevista una pena superior a 3 anys de privació de llibertat. El termini d’intervenció de les comunicacions serà de 3 mesos prorrogable a 18 mesos. En delictes de terrorisme aquesta mesura podrà adoptar-la també el Ministre de l’Interior o el Secretari d’Estat de Seguretat, sense perjudici de la seva comunicació motivada dins de les 24 hores següents al Jutge competent. El Jutge competent per Acte motivat confirmarà o revocarà la intervenció dins del termini de 72 hores següents.

No requereixen autorització judicial la intervenció dels següents correus i paquets postals: a) Els que serveixin al trànsit de mercaderies, b) aquells que el seu format sigui de correspondència oberta o que en el sobre s’autoritzi la seva inspecció postal, c) Quan la inspecció es porti a terme de conformitat amb la normativa duanera. Aquestes mesures es tramitaran en peça separada.

Art. 579 bis: Utilització d’informació obtinguda en un altre procés i descobriments casuals: El descobert en la intervenció del correu postal podrà ser utilitzat en un altre procés penal prèvia deducció de testimoniatge. El delicte casualment descobert requerirà d’autorització judicial per al seu testimoniatge i procés com a nou delicte, segons els criteris establerts en aquest article.

Art. 588, ter A: L’autorització per a la intercepció de comunicacions telefòniques o telemàtiques només podrà ser autoritzada en els delictes de l’art. 579.1, o en els delictes informàtics o comeses mitjançant una altra tecnologia.

Art. 588, ter B: Els terminals o mitjans de comunicació han de ser els habitualment usats per l’investigat.

Art. 588, ter C: Podrà acordar-se la intervenció de terminals o mitjans de comunicació de tercers sempre que: a) Consti que l’investigat se serveix d’ells, b) el tercer col·labori amb la persona investigada, c) Aquest dispositiu sigui utilitzat maliciosament pels tercers en perjudici del titular.

Art. 588, ter D: Requisits que ha de reunir l’Acte acordant la intervenció telefònica o de les comunicacions informàtiques.

Art. 588, ter F: Control pel Jutge de la mesura de la mesura d’intervenció realitzada per la policia.

Art. 588, ter G: Durada: 3 mesos prorrogables fins a 18. Art. 588, ter I: Accés de les parts als enregistraments.
Art. 588, ter K: Identificació del maquinari mitjançant IP.

Art. 588, quater A: Enregistrament de les comunicacions orals directes: Possibilitat de captació i enregistrament de les converses de l’investigat mitjançant dispositius d’escolta i enregistrament que podran col·locar-se en llocs oberts o tancats. Si aquests dispositius d’escolta s’introdueixen a l’interior del domicili serà necessària l’autorització judicial. L’escolta i enregistrament podrà complementar-se amb la filmació d’imatges quan ho autoritzi expressament la resolució judicial.

Art. 588, quater B: Pressupostos per a l’adopció de la mesura. Art. 588, quater C: Requisits de l’autorització judicial.
Art. 588, quater D: Control judicial de la mesura. Art. 588, quater E: Cessament de la mesura.
Art. 588, quinquies A: Captacions d’imatges en llocs públics.

Art. 588, quinquies B: Utilització de Dispositius de Seguiment i localització.

Art. 588, quinquies C: Durada de les mesures: 3 mesos prorrogables fins a 18.

Art. 588, sexies A: Registre de Dispositius d’Emmagatzematge Massiu d’Informació. Necessitat de motivació individualitzada de la mesura.

Art. 588, sexies B: Accés a la informació de dispositius electrònics captats fora del domicili.

Art. 588, sexies C: Autorització Judicial.

Art. 588, septies A: Registres remots sobre equips informàtics.
Pressupostos.

Art. 588, septies B: Deure de col·laboració.

Art. 588, septies C: Durada: 3 mesos prorrogables fins a 18. Art. 588, octies: Ordre de conservació de les Dades.
Art. 967: A la citació a judici a l’ofès, perjudicat o investigat se li notificarà la possibilitat de ser assistit de Lletrat si ho desitgen, així com d’assistir al judici amb els mitjans de prova necessaris.

Substitució de termes: Se substituirà la paraula «imputat» per la de «investigat».
Se substitueix la paraula «processat» per la de «encausat».

Disposició Final Primera: Algunes modificació de la LOPJ, no especialment rellevants.

Disposició final quarta: Entrada en vigor 1 de novembre de 2.015.

Llei 41/2015, de 5 d’octubre, de 5 d’octubre, de modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per a l’agilitació de la justícia penal i l’enfortiment de les garanties processals.

La modificació realitzada en l’apartat tercer de l’art. 14 LECrim., és tota una exhibició de la nefasta redacció dels tipus per part del legislador, que comporta la necessitat correlativa dels operadors jurídics, a llegir, de manera necessària, la redacció de l’apartat com menys un parell de vegades, i de forma assossegada, per a poder entendre el que se’ns està dient sobre la competència del Jutjat penal, del Jutjat Central penal, i dels Jutjats d’Instrucció en funcions de Guàrdia i els Jutjats de Violència sobre la dona.

Modificació de l’art. 17 LECrim., i amb ell de la connexitat delictiva, asseient-se com a criteri general l’enjudiciament separat de cada delicte, excepte l’esmentat cas de connexitat delictiva.
L’art. 284 LECrim., evita, excepte petició expressa, la no remissió de l’atestat policial a la Fiscalia o al Jutjat, en aquells delictes en què no hi hagi autor conegut, amb l’excepció dels delictes contra la vida, la integritat física, la indemnitat o llibertat sexual o delictes relacionats amb la corrupció, i en aquest cas, es remetrà l’atestat al Jutjat i a la Fiscalia.
La recollida i confiscació d’armes, instruments o efectes del delicte serà objecte d’Acta que signarà la persona a qui se li hagin intervingut.
Estableix la nova redacció de l’art. 295.1° LECrim., que totes les diligències practicades per la policia hauran de ser notificades en un termini màxim de 72 hores, al Ministeri Fiscal o al Jutjat.
Se suprimeix l’art. 300 LECrim.
El paràgraf primer de l’art. 324 LECrim., introdueix que les Diligències d’Instrucció es practicaran durant el termini màxim de sis mesos a comptar des de la data de l’Acte d’incoació de Sumari o de Diligències Prèvies. Abans de l’expiració d’aquest termini, a instàncies del MF, i prèvia audició de les parts, podrà decretar el Sumari o les DP complexes, quan per circumstàncies sobrevingudes la instrucció no pogués completar-se en aquest període, o bé concorri alguna de les circumstàncies relacionades en l’apartat següent.
El paràgraf segon, prolonga el termini d’instrucció de les causes complexes fins a 18 mesos, aquest termini podrà ser prorrogat a petició escrita del MF abans del transcurs de 3 dies perquè expiri el terme. Contra l’Acte que desestima la pròrroga no cap cap recurs. La recerca serà complexa en els supòsits contemplats en el tipus, i quedarà en suspens el còmput durant el temps que duri l’Acte de Sobreseïment, o durant el temps que estiguin les actuacions declarades secretes.
Excepcionalment, abans del transcurs dels terminis anteriorment establerts o de les pròrrogues, el Jutge podrà assenyalar nova data per a la finalització de la Instrucció, a petició del MF, o d’alguna de les parts personades, sempre que concorrin raons que el justifiquin.
Si el MF o les parts no han sol·licitat les pròrrogues o la tramitació complexa de la causa, no podran sol·licitar Diligències Complementàries després de l’Acte de Transformació de les prèvies o de conclusió del sumari.
El Jutge tancarà la instrucció quan entengui que aquesta ha complert la seva finalitat, o ben transcorregut el termini màxim o les seves pròrrogues, dictant Acte de conclusió del Sumari o de Transformació de la DP, o el que correspongui en el seu cas.
En cap cas el transcurs dels terminis establerts en els arts., anteriors donarà lloc a l’arxivament de les actuacions per aquesta causa.

S’estableix un paràgraf segon a l’art. 790 LECrim.: Quan l’acusació al·legui error en la valoració de la prova en recurs sol·licitant la nul·litat de la Sentència caldrà que justifiqui la insuficiència probatòria o l’absència de racionalitat en la motivació fàctica, o bé que la Sentència impugnada s’ha apartat manifestament de les màximes de l’experiència o de les regla de la ciència, o s’ha omès la pràctica de proves rellevants,
o s’ha dictat injustament la nul·litat d’aquestes.
L’art. 792 LECrim., estableix uns terminis màxims per a dictar Sentència que segur no es compliran pels Tribunals (5 dies des de la vista o 10 des de la recepció de les actuacions sense vista).
El paràgraf segon del 792 impedeix la condemna en segona instància de l’absolt en la primera, així com veta l’agreujament de la pena en segona instància sobre la base de l’error en la valoració de la prova, establint en aquest context, sense limitació, la prohibició de la reforma pejorativa en segona instància.
El Tribunal “ad quem” declararà la nul·litat de la Sentència i ordenarà la remissió de les actuacions al Jutge “ad quo” establint si la nul·litat afecta a la redacció de la Sentència o a la vista oral i en aquest cas, procedirà la celebració de nova vista amb nou magistrat.
Si la Sentència d’apel·lació determina una infracció essencial del procediment remetrà les actuacions al Jutge “ad quo” per a la seva esmena, conservant plena validesa els actes processals no afectats de nul·litat.
Contra la Sentència d’Apel·lació només cabrà Cassació en els termes establerts en l’art. 847 LECrim.
S’introdueix un nou Títol III bis, dins del Llibre IV de la LECrim., el títol del qual és: Procés per acceptació de Decret, la regulació del qual s’inicia en l’art. 803 bis a) i següents de la LECrim., Aquest Decret que redactarà el MF conforme els requisits establerts en l’art. 803 bis c), comporta una espècie d’escrit d’acusació, respecte de delictes les penes dels quals siguin de TBC, de multa o privatives de llibertat susceptibles de substitució conforme a l’art. 80 CP, el Decret del MF es remetrà al Jutge d’Instrucció que autoritzarà el mateix si es compleixen els requisits establerts en l’art. 803 bis a), citant a l’investigat a una compareixença davant el Jutjat assistit d’Advocat.
Si l’encausat accepta la proposta, el Jutge convertirà la mateixa en Sentència condemnatòria ferma, que no serà susceptible de cap recurs.
Si la proposta no és acceptada per l’encausat, o no és autoritzada pel Jutge d’Instrucció, quedarà aquesta sense efecte i el procés penal seguirà el seu curs normal.
S’introdueix en el Llibre IV un nou Títol III ter, encaminat a regular processalment els drets de defensa de tercers afectats per la nova regulació del decomís, efectuada pel 1/2015 de reforma del CP, així com procedeix a regular el procediment de decomís autònom, regulant-se en els arts. 803 ter a) a l’art. 803 ter s.

S’introdueix un nou art. 846, ter que permet recórrer en apel·lació davant la sala civil i Penal del TSJ, o en el seu cas, davant la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional, les actuacions que suposin la finalització del procés per falta de jurisdicció, per sobreseïment lliure, així com enfront de les Sentències de Primera instància dictades per les AP o les Sales penals de l’Audiència Nacional.
Es modifica el recurs de cassació penal, establint el nou art. 847 LECrim., que cabrà recurs de cassació per infracció de Llei o per Trencament de Forma, contra les Sentències dictades per les Sales civils i Penal dels TSJ en única instància o en apel·lació, així com enfront de les Sentències dictades en apel·lació per l’Audiència Nacional.
Cabrà recurs de cassació per infracció de Llei, a l’empara de l’art. 849.1° LECrim., contra les sentències dictades en apel·lació per les Audiències Provincials i la Sala penal de l’Audiència Nacional.
No cabrà recurs de cassació front aquelles Sentències de les AP o de la AN que es limitin a declarar la nul·litat de les sentències recaigudes en primera instància.
L’art. 848 LECrim., permet el recurs de cassació per infracció de Llei, de les Actuacions definitives dictades en primera Instància i Apel·lació per les AP o per la Sala penal de la AN, quan suposin la finalització del procediment per sobreseïment lliure o falta de jurisdicció, i la causa s’hagi dirigit contra l’encausat per una resolució judicial que comporti una imputació fundada.
La inadmissió del recurs de cassació haurà de ser adoptat per unanimitat dels ponents, de conformitat amb el nou art. 889.2° LECrim.
Es dóna nova redacció a la revisió de les Sentències fermes, en l’art. 954 LECrim.
S’incorpora una nova Disposició Addicional Cinquena per a crear i regular les Oficines de Regulació i Gestió d’Actius dimanants dels decomisos.
S’incorpora una nova Disposició Addicional Sisena per la qual s’estableix que aquells delictes que alternativa o conjuntament estiguin castigats amb una pena lleu i una altra menys greu se substanciaran pel procediment abreujat o, pel procediment per a l’enjudiciament ràpid, o si escau, pel procés per Acceptació de Decret.
La Disposició transitòria única, estableix l’aplicació de la reforma als processos penals incoats amb posterioritat a la seva entrada en vigor, sent aplicable l’art. 954, sobre revisió de Sentències fermes, a aquelles Sentències que adquireixin fermesa després de la seva entrada en vigor. Els terminis màxims d’Instrucció establerts en l’art. 324 LECrim., seran aplicable als processos que es trobin en tramitació a l’entrada en vigor de la present reforma, a aquest efecte, el dia inicial del còmput serà el de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Com a Disposició Final Primera es permet l’anotació preventiva d’embargament sobre béns titularitat de tercers, quan a criteri del Jutge, el veritable titular d’aquests béns sigui l’encausat.
La Disposició Final Quarta estableix la seva entrada en vigor als dos mesos de la seva publicació en el BOE, això és, entra en vigor el pròxim 6 de desembre de 2015.

Similar Posts