Acte d’obertura a judici oral

L’ACTE D’OBERTURA A JUDICI ORAL

La Llei d’Enjudiciament Criminal regula l’acte d’obertura a Judici Oral en els tres tipus de processos penals generals que regula.

En l’àmbit del judici ordinari, el qual versarà sobre processos seguits per delictes greus, l’acte d’obertura a judici oral marcarà l’inici de l’última fase del procés (sumari, període intermedi i fase de judici oral), per això serà dictat per l’òrgan judicial enfront del qual es desenvoluparà el mateix, això és, l’Audiència Provincial. Aquesta etapa es caracteritzarà per la preminencia de la immediació judicial i l’oralitat, a més per la concentració de la prova, la contradicció o igualtat d’armes processals entre les diferents parts, la publicitat de les sessions del judici oral i la lliure valoració de la prova pel Tribunal. És en aquesta etapa on se celebrarà la vista oral o judici, que conclourà amb l’expressió del president de la Sala de «vist i conclús per a sentència».

L’acte d’obertura a judici oral (arts. 633 i 649 LECrim.) en el procediment ordinari és la resolució de l’Audiència Provincial per la qual es dóna trasllat de l’acte de conclusió del sumari dictat pel Jutjat d’Instrucció, tant al Ministeri Fiscal com a les acusacions personades, perquè, prèvia instrucció manifesti la seva conformitat o disconformitat amb la conclusió del sumari. Cas de conformitat de les parts processals amb la conclusió del sumari acordada pel Jutge Instructor, procedirà sense més tràmits l’Acte declarant l’obertura del judici oral danto trasllat de les actuacions a les acusacions personades perquè presentin escrit d’acusació provisional, posteriorment a l’actor civil i finalment a les defenses.

Cas de no conformitat d’alguna de les parts amb l’acte de conclusió del sumari, l’Audiència Provincial resoldrà sobre, dictant acte acordant la conformitat de l’acte de l’Instructor de conclusió del sumari, procedint tal com s’ha relacionat anteriorment, o bé, podrà dictar acte de sobreseïment lliure, provisional, o parcial de les actuacions.

En l’àmbit del procediment abreujat, l’Acte d’obertura a judici oral és potser la resolució judicial que millor representa el principi acusatori, perquè tan sols s’obrirà el judici oral respecte de les persones que hagin estat prèviament acusades (art. 790.6 LECrim.),  bé pel Ministeri Fiscal, o bé per les acusacions personades, siguin aquestes víctimes de l’il·lícit (acusació particular), o no (acusació popular), [assenyalar aquí que l’acusació popular tan sols podrà acusar en absència del Ministeri Fiscal i l’acusació particular, en aquells delictes perseguibles d’ofici, no podent fer-ho en aquells delictes semi públics o privats, si la víctima i el Fiscal no exerceixen també l’acusació].

Òbviament, les persones acusades han de tenir coneixement de l’acusació amb bastant anterioritat a aquest moment processal. És a partir de l’Acte d’obertura a judici oral, que les persones que fins a aquest moment es denominaven persones investigades o imputades, passaran a denominar-se acusades, en dirigir-se el procés penal enfront d’ells, sobre la base d’una acusació penal formalment sostinguda.

L’Acte d’obertura a judici oral en el procediment abreujat haurà de contenir una breu descripció dels fets típics, una succinta qualificació dels mateixos (la qual no vincula a les acusacions, així com tampoc a el òrgan enjudiciador), i determinar les persones enfront de les quals s’obre el judici penal, que seran tan sols aquelles sobre les quals prèviament, el Ministeri Fiscal, l’acusació particular o l’acusació popular hagin formulat escrits d’acusació. No cap una acusació sorprenent enfront d’una persona que prèviament no hagi estat formalment investigada, advertida dels seus drets, i assistida d’un advocat que la defensi.

El Jutge d’Instrucció haurà de pronunciar-se en aquest Acte, respecte de la situació personal de l’acusat (llibertat, llibertat amb fiança, presó, compareixença davant el Tribunal determinats dies de la setmana, retirada de passaport, etc.), de la mateixa manera en l’àmbit del procediment abreujat, el Jutge d’Instrucció haurà de pronunciar-se en l’acte d’obertura a judici oral sobre els béns i efectes del delicte, així com sobre la responsabilitat civil.

En el concret àmbit de les responsabilitats civils el Jutge podrà sol·licitar dels acusats la prestació de fiança, i d’atorgar-se aquella, acordar l’embargament de béns dels acusats en quantia suficient per a cobrir aquella.

En l’àmbit del procediment abreujat, l’acte d’obertura a judici oral és el que determina el òrgan judicial encarregat a enjudiciar els fets, sent aquest bé el Jutjat penal, bé l’Audiència Provincial.

Si l’Acte d’obertura a judici oral determinés un òrgan enjudiciador que la defensa o l’acusació, entenguessin equívoc, no cabria cap recurs enfront del mateix, havent de formular-se a l’inici de les sessions de la vista oral, i com a qüestió prèvia, la falta de competència davant el mateix òrgan enjudiciador que procedirà a resoldre sobre la qüestió plantejada, i cas d’estimar-la, resoldrà la retroacció de les actuacions, a l’Instructor perquè torni a dictar Acte d’obertura a judici oral davant el òrgan competent.

En l’àmbit del procediment abreujat, l’acte d’obertura a judici oral emplaçarà a l’acusat (art. 784.1 LECrim.), amb lliurament dels escrits d’acusació, perquè en el terme de tres dies comparegui amb Advocat que li defensi i Procurador que li representi, i si transcorregut aquest terme no es pronunciés sobre aquest tema, tots dos professionals li seran designats del Torn d’Ofici.

En el procediment abreujat, fins a l’Acte d’obertura a judici oral, les notificacions processals podran efectuar-se, bé a l’advocat de l’acusat, bé al propi investigat.

En l’àmbit del Tribunal del Jurat: L’acte d’obertura a judici oral en l’àmbit del tribunal del jurat, se situarà doctrinalment, en la denominada fase intermèdia, això és, després del tancament o conclusió de la instrucció o recerca i el moment previst de l’inici de les sessions de la vista oral.

L’acte d’obertura a judici oral en l’àmbit del tribunal del jurat, és la resolució dictada pel Jutge d’Instrucció per la qual raona que els fets objecte d’instrucció són susceptibles de ser tipificats com algun dels delictes sotmesos a la Jurisdicció del Jurat, que a més d’aquesta subsunció típica, existeixen, elements indiciaris que permeten atribuir la comissió o participació en el delicte a persones determinades que han actuat sota un presumible dol.

En resum, en l’àmbit del jurat, l’acte d’obertura a judici oral comporta un control judicial de la imputació formal sota un tribunal especial.

En l’àmbit del tribunal del jurat, la fase intermèdia s’obre després de la conclusió de la instrucció, i està concebuda com a preparació per a la vista oral.

Quan el Jutge d’Instrucció entengui que han conclòs totes les diligències d’instrucció o recerca necessàries, donarà trasllat d’aquestes a les acusacions personades perquè en el terme de cinc dies instin l’obertura a judici oral.

L’escrit de les parts acusadores sol·licitant l’obertura a judici oral tindrà el mateix contingut que l’escrit de qualificació provisional en el procediment ordinari per delictes greus.

L’escrit de les acusacions personades sol·licitant l’obertura a judici oral, a més podrà contenir conclusions alternatives, o la realització de diligències complementàries, o instar la transformació del procés del jurat a uns altres, com el procediment ordinari per delictes greus, o al procediment abreujat, o bé, sol·licitar la remissió de tot l’actuat al Jutge competent. També les parts realitzaran la proposició dels mitjans de prova que intentin valer-se durant la vista oral, en aquest escrit de sol·licitud al jutge perquè obertura el judici oral.

Els escrits sol·licitant l’obertura a judici oral per les acusacions personades serà traslladat a la defensa, perquè al seu torn present escrit de defensa enfront de les acusacions formulades, una vegada presentat l’escrit de la defensa, el Jutge convocarà a les parts a una Audiència Preliminar, en la qual es practicaran les diligències de recerca pertinents que hagi sol·licitat la defensa amb anterioritat al seu escrit de qualificació provisional i les quals no s’haguessin pogut practicar encara. Practicades aquestes diligències de la defensa, resoldrà sobre la petició i pràctica de les restants diligències de recerca sol·licitades per les acusacions per a l’acte de l’audiència preliminar, assenyalant la data més pròxima per a la celebració d’aquesta audiència.

Contra la pràctica de diligències que hagin estat denegades pel Jutge Instructor, la part podrà interposar recurs de reforma i posterior de queixa.

L’Audiència preliminar únicament podrà ser renunciada per la defensa en el cas que també renunciïn a ella les restants parts, i en aquest cas, el Jutge dictarà acte d’obertura a judici oral davant el tribunal del jurat. En un altre cas, es practicaran les diligències pendents propostes per les parts i admeses per l’Instructor, i al final de les mateixes el Jutge determinarà sobre la competència del tribunal del jurat per a l’enjudiciament dels fets objecte d’instrucció o en el seu cas, sobre la procedència de dictar el sobreseïment, lliure, provisional o parcial de la causa, o l’acomodació d’aquesta a una altra mena de procés. En cas que l’Instructor hagi resolt sobre la competència del tribunal del jurat, procedirà a dictar l’acte d’obertura a judici oral.

ELS ESCRITS DE DEFENSA

En l’àmbit del procediment ordinari: Una vegada hagin evacuat l’escrit de conclusions provisionals les acusacions comparegudes, el Tribunal donarà trasllat dels mateixos a la defensa perquè en el terme de cinc dies present escrit pel qual manifesti si es troba o no conforme amb cadascun dels punts continguts en els escrits de les acusacions personades, i proposi la prova que intenti valer-se en l’acte del judici oral.

A l’efecte de la defensa, la diferència essencial amb el procediment abreujat, és que, en el procés ordinari seguit per a delictes greus, la llei processal contempla un tràmit especial per a formular determinades qüestions prèvies, que seran les expressament contemplades en l’art. 666 LECrim., que es denominen com a articles de pronunciament previ, i l’estimació dels quals pel tribunal impediria el dictat d’una sentència sobre el fons de l’assumpte, aquests articles de pronunciament previ seran: La declinatòria de jurisdicció, la cosa jutjada, la prescripció del delicte, l’amnistia o indult, la falta de l’autorització administrativa per a processar en els casos que sigui necessària, conformement a la Constitució i a les Lleis especials.

De concórrer qualssevol d’aquestes qüestions la defensa haurà de proposar-les dins del terme dels tres primers dies atorgats per a formular el seu escrit de defensa. (art. 667 LECrim.). En aquest punt, la formulació d’articles de previ i especial pronunciament es realitzarà en lloc de l’escrit de defensa. Si els articles de pronunciament previ són desestimats, el tribunal tornarà a atorgar un nou termini de cinc dies a la defensa perquè formuli el seu escrit de conclusions provisionals (art. 679 LECrim.).

Si els articles de pronunciament previ són desestimats pel Tribunal, la defensa podrà tornar a excepcionar-les a l’inici de les sessions del judici oral com a qüestions prèvies, amb l’excepció de la declinatòria de jurisdicció.

Si no s’han al·legat articles de pronunciament previ, o al·legats aquests han estat desestimats pel Tribunal, i la defensa no ha presentat escrit de conclusions provisionals se li tornarà a donar trasllat per cinc dies a tal fi.

En el procediment ordinari per delictes greus, l’art. 650 LECrim., estableix el contingut que cada punt de l’escrit de qualificació haurà de contenir, òbviament, per a la defensa, cadascun d’aquests punts podrà ser negat simplement, o realitzar una petició alternativa a l’oferta per les acusacions personades. El contingut de l’art. 650 LECrim., és el següent:

«Article 650.- L’escrit de qualificació es limitarà a determinar en conclusions precises i numerades:

1a Els fets punibles que resultin del sumari.

2a La qualificació legal dels mateixos fets, determinant el delicte que constitueixi.

3a La participació que en ells haguessin tingut el processament o processaments, si fossin varis.

4a Els fets que resultin del sumari i que constitueixin circumstàncies atenuants o agreujants del delicte o eximents de responsabilitat criminal.

5a Les penes en què hagin incorregut el processament o processaments, si fossin varis, per raó de la seva respectiva participació en el delicte.

L’acusador privat en el seu cas, i el Ministeri Fiscal quan sostingui l’acció civil, expressaran, a més:

1r La quantitat en què apreciïn els danys i perjudicis causats pel delicte, o la cosa que hagi de ser restituïda.

2n La persona o persones que apareguin responsables dels danys i perjudicis o de la restitució de la cosa, i el fet en virtut del qual haguessin contret aquesta responsabilitat.»

L’art. 653 LECrim., permet a les acusacions i òbviament a la defensa, formular diverses peticions alternatives, en el sentit que, si el Tribunal desestimés la primera, prengués en consideració la segona i així successivament.

Finalment, la defensa haurà de proposar la prova que intenti valer-se en la vista oral, en el seu escrit de conclusions provisionals, relacionant els perits i testimonis que hagin de venir a declarar a la seva instància, així com la realització d’aquella prova anticipada que entengui indispensable, de conformitat amb l’indicat referent a això en l’àmbit del procediment abreujat.

A diferència del procediment abreujat, en el procediment ordinari seguit per delictes greus, la possibilitat d’aportació de proves preclou amb l’escrit de defensa, per imposar-lo expressament l’art. 728 LECrim.

«Article 728.- No podran practicar-se altres diligències de prova que les propostes per les parts, ni ser examinats altres testimonis que els compresos en les llistes presentades».

En l’àmbit del procediment abreujat: Disposa l’art. 784.1.1 de la LECrim, que una vegada obert el judici oral, emplaçarà a l’encausat amb còpia dels escrits d’acusació, perquè en el termini de tres dies comparegui en la causa amb advocat que li defensi i procurador que li representi.

En realitat l’encausat haurà estat assistit d’advocat des de pràcticament l’inici de les Diligències Prèvies, tota vegada, que des de la seva primera compareixença per a ser-li presa declaració davant el Jutge d’Instrucció, ja és requerida obligatòriament, la presència d’advocat defensor, no vaig agafar la de procurador, en ser factible que el propi lletrat faci les vegades de representant legal de l’investigat fins a l’acte de transformació de les diligències prèvies als tràmits del procediment abreujat.

Constant així Lletrat de l’acusat i procurador que ho representa, es farà lliurament de les actuacions originals de la causa, o de fotocòpia d’aquestes, perquè, en el terme de deu dies, presentin escrit de defensa enfront de les acusacions formulades.

Transcorregut el termini de deu dies, havent presentat o no escrits de defensa, les actuacions seguiran el seu curs remetent-se a l’òrgan enjudiciador perquè aquest es manifesti sobre les proves proposades per les parts, així com establint dia i hora, per a l’inici de les sessions del judici oral.

La falta de presentació de l’escrit de defensa no produirà nul·litat ni cap irregularitat processal (art. 784.1.2 LECrim.), entenent-se que la defensa de l’acusat s’oposa a les acusacions enfront del mateix formulades, però havent d’aportar per si mateix, aquelles proves que intenti valer-se en la vista oral, en haver deixat precloure el tràmit processal oportú per a això, sense perjudici de la facultat que encara conserva la defensa per a poder sol·licitar, amb l’antelació suficient (art. 784.1LECrim.,) que es lliurin les comunicacions necessàries per a citar a testimonis o perits, o per a sol·licitar còpies de documents, testimoniatges o certificats que entengui indispensables per a la defensa.

L’escrit de defensa contestarà correlativament a cadascun dels punts en què es concretin les acusacions formulades pel Ministeri Fiscal, l’acusació particular i l’acusació popular. La defensa haurà de manifestar si cadascun d’aquests punts en què s’estructura l’escrit d’acusació està o no conforme amb aquest.

La defensa té dues possibilitats a l’hora de manifestar-se, bé limitar-se a negar el punt concret objecte de l’escrit d’acusació, o també discrepar d’aquest, oferint peticions alternatives, i fins i tot, negar el punt concret d’acusació i alternativament, formular una petició alternativa per al cas que el Tribunal desestimés la petició principal.

Si l’acusat mostra la seva conformitat amb els fets i amb la qualificació jurídica dels mateixos que contingui la petició de pena més elevada de les diferents acusacions personades en la causa, o bé, mostri la seva conformitat amb l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal, quan aquest sigui l’únic que exercita l’acció penal (art. 784.3 LECrim.), si el Jutge o Tribunal, entén que la qualificació realitzada per l’acusació és correcta i la pena proposada és procedent, preguntarà a l’acusat si està conforme amb els fets descrits per l’acusació i amb la pena proposada per aquella, i si l’acusat també es conformés amb aquestes, dictarà Sentència de conformitat conformement als sol·licitat per l’acusació de major gravetat (art. 787.2 LECrim.).

Quant al contingut de l’escrit de defensa, si aquesta ha de limitar-se a negar les acusacions o, és preferible formular peticions alternatives correspondrà a cada advocat decidir la seva estratègia en funció de la valoració dels fets i de les proves de càrrec amb què pugui comptar l’acusació.

El que sembla en tot cas necessari, és que, si la defensa defensa la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, realitzi un relat dels fets alternatiu al de les acusacions que doni peu per a introduir i reclamar la circumstància atenuant, o eximent.

En aquest punt si la defensa es limita a negar senzillament els fets, sense més, sovint el Tribunal no podrà apreciar l’atenuant. A tall d’exemple, si la defensa nega els fets de les acusacions, sense manifestar res més, no podrà posteriorment sol·licitar l’atenuant de dilacions indegudes i extraordinàries, perquè perquè la mateixa sigui apreciable pel Jutjador, la defensa deu prèviament manifestar-la i acreditar els períodes concrets en què les actuacions han sofert aquestes dilacions indegudes.

Un altre exemple pràctic, en el supòsit de lesions a un tercer que envaeix l’estatge de l’acusat, per a poder al·legar la legítima defensa com a causa eximent o com a eximent incompleta, haurà d’haver-se introduït en el relat dels fets de la defensa, la descripció de fets suficient que permeti l’apreciació pel tribunal jutjador dels tres elements requerits per a poder apreciar aquella, així la comissió d’un il·lícit penal, la falta de provocació suficient i la necessitat racional del mitjà emprat per a repel·lir l’agressió, sense la introducció d’aquests extrems en la narració dels fets, difícilment podrem després sostenir la nostra pretensió.

Al marge d’aquestes obligades modificacions en el relat fàctic dels fets, s’ha discutit molt de sobre si els escrits de defensa abocats en la fase intermèdia del procés penal han de limitar-se a negar els fets, o per contra han de formular les seves pròpies pretensions alternatives.

Caldrà estar al cas concret per a poder decidir de la manera més idònia.

Per exemple, si l’acusació qualifica els fets sota un tipus delictiu equívoc, si l’escrit de defensa corregeix la qualificació de l’acusació, dóna peu al fet que, en el tràmit de conclusions definitives, aquesta qualificació sigui corregida per l’acusació, i el nostre client acabi condemnat. Per exemple, qualificar com a coacció el que és una realització arbitrària del propi dret, si ja en l’escrit de defensa es raona aquesta qualificació com la que subsumeix els fets, l’acusació disposa de tot el temps necessari per a estudiar la nostra qualificació alternativa i cas de compartir el nostre criteri, canviar l’acusació en el tràmit de conclusions finals que s’obre després de la pràctica de la prova el dia del judici oral. Si la defensa es limita a negar senzillament, sense donar cap pista a l’acusació, en tràmit de conclusions definitives podrà sol·licitar l’absolució, atesa la falta d’homogeneïtat entre el delicte objecte d’acusació formulat pel Fiscal i la subsunció correcta del tipus penal que nosaltres hem informat en tràmit final de conclusions.

En l’àmbit del procediment abreujat, hi ha la possibilitat per via de l’art. 733 LECrim., que el Jutge o Tribunal manifesti a les parts perquè es pronunciïn sobre si la prova dels fets que s’acaba de practicar constitueix un delicte determinat.

Perquè aquesta facultat judicial no comporti una burla al principi acusatori, només serà factible en cas de delictes homogenis semi públics i públics, perquè aquesta facultat no és possible en els delictes perseguits exclusivament a instàncies de part, on una qualificació defectuosa comportarà el dictat d’una Sentència absolutòria.

Aquesta facultat judicial de l’art. 733 LECrim., no podrà servir per a esmenar els errors comesos en els escrits de qualificació de les parts, la qual cosa succeirà quan el delicte pel qual s’hagi de castigar sigui heterogeni amb el delicte objecte d’acusació, ni per a l’apreciació de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, ni tampoc per a corregir el grau de participació penal de cadascun dels processaments.

D’advertir-se aquests errors en els escrits de qualificació, i a fi i efecte d’evitar la seva esmena és recomanable fer un escrit de defensa que doni les menors pistes possibles a les acusacions personades, reservant-se la defensa per al tràmit de conclusions definitives, que processalment es realitzarà després de la qualificació definitiva de les acusacions.

L’escrit de defensa haurà de contenir la proposició de la prova que intenti valer-se en el judici oral (art. 784.2 LECrim.), indicant, de ser necessari, la prova pre constituïda que hagués de practicar-se per entendre que no serà possible la pràctica de la mateixa el dia previst per a la vista oral.

Per exemple, en el cas que un testimoni sigui un turista estranger i el seu país d’origen sigui llunyà, amb el que és previsible que no acudirà el dia assenyalat per a la vista oral, a l’haver ja tornat al seu país d’origen, podrà sol·licitar-se la pràctica del seu testifical com a prova anticipada.

En l’idèntic sentit, aquelles pericials que necessàriament hagin de practicar-se amb antelació a la vista oral, com, per exemple, una pericial cal·ligràfica, o una determinada avaluació mèdica, o aquella prova que versi sobre reclamació de documents, testimoniatges o certificats que obrin en poder de terceres persones o en administracions públiques.

L’admissió de les proves la realitzarà sempre el Jutjat o Tribunal encarregat d’enjudiciar, enfront de l’admissió o denegació d’una prova no podrà interposar-se cap recurs (art. 785.1 LECrim.), sense perjudici del dret a reiterar la seva pràctica a l’inici de les sessions del judici oral.

En l’àmbit del tribunal del jurat: En aquest procediment, tan aviat el Jutge d’Instrucció consideri que han conclòs les diligències necessàries, donarà trasllat a les acusacions personades perquè en el terme de cinc dies instin l’obertura a judici oral formulant els escrits d’acusació provisional (art. 27.4 LJ).

Si les acusacions sol·liciten l’obertura a judici oral, es donarà trasllat dels escrits a la defensa, perquè al seu torn present el seu escrit de conclusions provisionals. L’escrit de conclusions provisionals de la defensa processalment serà idèntic a l’escrit de qualificació provisional previst per al procediment ordinari per a delictes greus (art. 29 LJ).

La defensa en aquest tràmit, previ a l’acte d’obertura a judici oral, podrà presentar conclusions alternatives a les formulades per les acusacions, o bé, entendre que resten per practicar diligències d’instrucció imprescindibles a practicar en l’Audiència Preliminar, o entendre que procedeix la transformació del procediment del Jurat al procediment ordinari per delictes greus o al procediment abreujat, sol·licitant la remissió de les actuacions a l’òrgan judicial competent (art. 29.4 i 5 LJ).

Amb l’escrit de conclusions provisionals, la defensa haurà de proposar la prova que intenti valer-se en el judici oral.

Resum

L’ACTE D’OBERTURA A JUDICI ORAL

En l’àmbit del judici ordinari, l’acte d’obertura a judici oral, marcarà l’inici de l’última fase del procés, per això serà dictat per l’òrgan judicial enfront del qual es desenvoluparà el mateix, això és, l’Audiència Provincial. És en aquesta etapa on se celebrarà la vista oral o judici, que conclourà amb l’expressió del president de la Sala de «vist i conclús per a sentència».

L’acte d’obertura a judici oral (arts. 633 i 649 LECrim.) en el procediment ordinari és la resolució de l’Audiència Provincial per la qual es dóna trasllat de l’acte de conclusió del sumari dictat pel Jutjat d’Instrucció, tant al Ministeri Fiscal com a les acusacions personades, perquè, prèvia instrucció manifesti la seva conformitat o disconformitat amb la conclusió del sumari.

Cas de conformitat de les parts processals amb la conclusió del sumari acordada pel Jutge Instructor, procedirà sense més tràmits l’Acte declarant l’obertura del judici oral i danto trasllat de les actuacions a les acusacions personades perquè presentin escrit d’acusació provisional, posteriorment es donarà trasllat a l’actor civil i finalment a les defenses.

En l’àmbit del procediment abreujat, l’Acte d’obertura a judici oral només es dictarà respecte de les persones que hagin estat prèviament acusades (art. 790.6 LECrim.), bé pel Ministeri Fiscal, o bé per les acusacions personades, siguin aquestes víctimes de l’il·lícit (acusació particular), o no (acusació popular).

Procedeix assenyalar que no es dictarà acte d’obertura a judici oral, si l’acusació la realitza tan sols l’acusació popular (en absència del Ministeri Fiscal i l’acusació particular), en aquells delictes semi públics o privats, si la víctima i el Fiscal no exerceixen també l’acusació).

L’Acte d’obertura a judici oral en el procediment abreujat haurà de contenir una breu descripció dels fets típics, una succinta qualificació dels mateixos (la qual no vincula a les acusacions, així com tampoc a l’òrgan enjudiciador), i determinar les persones enfront de les quals s’obre el judici penal, que seran tan sols aquelles sobre les quals prèviament, el Ministeri Fiscal, l’acusació particular o l’acusació popular hagin formulat escrits d’acusació. No cap una acusació sorprenent enfront d’una persona que prèviament no hagi estat formalment investigada, advertida dels seus drets, i assistida d’un advocat que la defensi.

El Jutge d’Instrucció haurà de pronunciar-se en aquest Acte, respecte de la situació personal de l’acusat (llibertat, llibertat amb fiança, presó, compareixença davant el Tribunal determinats dies de la setmana, retirada de passaport, etc.), de la mateixa manera en l’àmbit del procediment abreujat, el Jutge d’Instrucció haurà de pronunciar-se en l’acte d’obertura a judici oral sobre els béns i efectes del delicte, així com sobre la responsabilitat civil.

En l’àmbit del Tribunal del Jurat: l’acte d’obertura a judici oral és la resolució dictada pel Jutge d’Instrucció per la qual raona que els fets objecte d’instrucció són susceptibles de ser tipificats com algun dels delictes sotmesos a la Jurisdicció del Jurat, que a més d’aquesta subsunció típica, existeixen, elements indiciaris que permeten atribuir la comissió o participació en el delicte a persones determinades, prèviament investigades, que han actuat sota un presumible dol.

En resum, en l’àmbit del jurat, l’acte d’obertura a judici oral comporta un control judicial de la imputació formal sota un tribunal especial.

ELS ESCRITS DE DEFENSA

En l’àmbit del procediment ordinari: Una vegada hagin evacuat l’escrit de conclusions provisionals les acusacions comparegudes, el Tribunal donarà trasllat dels mateixos a la defensa perquè en el terme de cinc dies present escrit pel qual manifesti si es troba o no conforme amb cadascun dels punts continguts en els escrits de les acusacions personades, i proposi la prova que intenti valer-se en l’acte del judici oral.

En el procediment ordinari per delictes greus, l’art. 650 LECrim., estableix el contingut que cada punt de l’escrit de qualificació haurà de contenir, òbviament, per a la defensa, cadascun d’aquests punts podrà ser negat simplement, o realitzar una petició alternativa a l’oferta per les acusacions personades.

La defensa haurà de proposar la prova que intenti valer-se en la vista oral, en el seu escrit de conclusions provisionals, relacionant els perits i testimonis que hagin de venir a declarar a la seva instància, així com la realització d’aquella prova anticipada que entengui indispensable, de conformitat amb l’indicat referent a això en l’àmbit del procediment abreujat.

A diferència del procediment abreujat, en el procediment ordinari seguit per delictes greus, la possibilitat d’aportació de proves preclou amb l’escrit de defensa, per imposar-lo expressament l’art. 728 LECrim.

En l’àmbit del procediment abreujat: L’escrit de defensa contestarà correlativament a cadascun dels punts en què es concretin les acusacions formulades pel Ministeri Fiscal, l’acusació particular i l’acusació popular. La defensa haurà de manifestar si cadascun d’aquests punts en què s’estructura l’escrit d’acusació està o no conforme amb aquest.

La defensa té dues possibilitats a l’hora de manifestar-se, bé limitar-se a negar el punt concret objecte de l’escrit d’acusació, o també discrepar d’aquest, oferint peticions alternatives, i fins i tot, negar el punt concret d’acusació i alternativament, formular una petició alternativa per al cas que el Tribunal desestimés la petició principal.

L’escrit de defensa haurà de contenir la proposició de la prova que intenti valer-se en el judici oral (art. 784.2 LECrim.), indicant, de ser necessari, la prova pre constituïda que hagués de practicar-se per entendre que no serà possible la pràctica de la mateixa el dia previst per a la vista oral.

Per exemple, en el cas que un testimoni sigui un turista estranger i el seu país d’origen sigui llunyà, amb el que és previsible que no acudirà el dia assenyalat per a la vista oral, a l’haver ja tornat al seu país d’origen, podrà sol·licitar-se la pràctica del seu testifical com a prova anticipada.

En l’idèntic sentit, aquelles pericials que necessàriament hagin de practicar-se amb antelació a la vista oral, com, per exemple, una pericial cal·ligràfica, o una determinada avaluació mèdica, o aquella prova que versi sobre reclamació de documents, testimoniatges o certificats que obrin en poder de terceres persones o en administracions públiques.

L’admissió de les proves la realitzarà sempre el Jutjat o Tribunal encarregat d’enjudiciar, enfront de l’admissió o denegació d’una prova no podrà interposar-se cap recurs (art. 785.1 LECrim.), sense perjudici del dret a reiterar la seva pràctica a l’inici de les sessions del judici oral.

En l’àmbit del tribunal del jurat: En aquest procediment, si les acusacions sol·liciten l’obertura a judici oral, es donarà trasllat dels escrits a la defensa, perquè al seu torn present el seu escrit de conclusions provisionals.

L’escrit de conclusions provisionals de la defensa processalment serà idèntic a l’escrit de qualificació provisional previst per al procediment ordinari per a delictes greus (art. 29 LJ).