accidentes de trafico e indemnizacion

Accidents de Trànsit

El contingut d’aquest article pot sentir-se a l’inici de la nostra pàgina web, o bé visionar-se en Facebook i forma el tercer capítol del programa DUBTE LEGAL – DUBTE LEGAL, patrocinat per ROVIRA LLOR ADVOCATS SLP, i que es va emetre el 26 de gener de 2021, en RKB (Ràdio Canal Barcelona) en el 106.9 de la FM.

El nostre compromís amb les víctimes d’accidents de trànsit s’inicia al març de l’any 1994, donant suport jurídic a una Associació sense Ànim de Lucre, BANDERA BLANCA, que promovia la defensa a ultrança de les víctimes en accidents de circulació. Des de llavors, moltes han estat les reformes legals abordades en aquest àmbit, i ROVIRA LLOR ADVOCATS s’ha anat especialitzant al llarg dels anys per a obtenir la màxima indemnització possible.

El nostre compromís amb les víctimes és tal que els nostres honoraris com a advocats són un percentatge de la indemnització obtinguda per al client, a cobrar sempre després que el nostre client hagi cobrat.

Sense perjudici de l’anterior, el nostre client, podrà repercutir l’import dels nostres honoraris a l’assegurança de defensa jurídica del seu automòbil, o bé recuperar el que ens ha pagat en cas d’imposició de costes al contrari. Amb el que, en la majoria de les ocasions, la qual cosa ens ha pagat podrà recuperar-ho, és a dir, li sortirà gratis.

LA PRIMERA PREGUNTA QUE PLANTEJA EL CLIENT ÉS LA DE PERQUÈ RAÓ HA DE CONTRACTAR UN ADVOCAT PRIVAT, SI L’ASSEGURANÇA D’AUTOMÒBIL TÉ JA UNA DEFENSA JURÍDICA GRATUÏTA?

El primer que cal dir-los als nostres oïdors, és que com nosaltres anem a percentatge de la indemnització que ells obtinguin, per raons òbvies, el despatx procurarà que aquesta indemnització sigui la màxima, doncs contra més gana el client millor per a nosaltres.

D’altra banda, sense dubtar gens ni mica del bon fer dels advocats que pugui facilitar-li l’asseguradora per al seu defensa, cal tenir clar que les seves minutes d’honoraris les paga l’asseguradora, dit d’una altra manera, el client és per a ells la Companyia Asseguradora de la qual cobren. Això no és una crítica, però en la pràctica, l’atenció que rep el client és bastant diferent de la que troba quan contracta a un advocat de la seva elecció.

Són molts els casos en què el client inicialment encarrega l’assumpte a l’advocat de la seva asseguradora i més tard contracta els nostres serveis per sentir-se desatès o poc informat de l’evolució del seu assumpte.

L’avantatge de triar a un advocat particular és que cuidarà molt més el tracte amb el client, però és que, a més, el client podrà repercutir els honoraris d’aquest advocat particular a la seva Companyia Asseguradora, fins al límit de la cobertura concertada per a la seva defensa jurídica, amb la qual cosa, sempre sortirà guanyant el client.

D’altra banda, per raons de solvència, les Asseguradores han anat fusionant-se entre si, o absorbint les més grans a les més petites, per la qual cosa el seu número s’ha anat reduint progressivament al llarg d’aquests últims trenta anys.

Avui dia veiem que la gran majoria de vehicles estan assegurats amb 10 asseguradores principals.

AIXÒ NO SUPOSA PER A LA VÍCTIMA D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT UNA MAJOR GARANTIA?

A l’efecte de la seva solvència sí, però en moltes ocasions ens trobem que el vehicle causant de l’accident està assegurat en la mateixa companyia que el vehicle en el qual circula la víctima, precisament a causa de la important reducció de companyies asseguradores.

És a dir, la Companyia que ha d’indemnitzar al client és la mateixa Companyia amb què el client té subscrit la seva assegurança de l’automòbil, i si a més contractem l’advocat d’aquesta companyia tot queda en el mateix sac.

Hi ha un problema d’imparcialitat i objectivitat a l’hora d’establir quina és la quantia màxima indemnitzatòria que correspon a la víctima. Aquest problema no succeeix si l’advocat és totalment extern a l’Asseguradora i treballa i cobra del client.

En moltes altres ocasions l’Asseguradora reclama l’atestat a la Guàrdia Urbana i si l’atestat és desfavorable al client, en principi no assumeix la reclamació. En el nostre despatx hem obtingut moltes indemnitzacions a favor de víctimes, que l’atestat de la Guàrdia Urbana donava com a culpables de l’accident als nostres clients.

Finalment, el gran percentatge de siniestrabilidad ha portat a les Asseguradores a subscriure una sèrie de convenis, em refereixo als convenis CIDES i ASCIDES, que predeterminen la culpabilitat en funció de les creus que posin les parts en les caselles del comunicat amistós, i en molts casos, l’algorisme de l’ordinador no obté un resultat just.

Per a concloure amb un exemple pràctic, aquest mateix matí a Barcelona hi ha un accident entre un vehicle assegurat en la Companyia A i un altre assegurat en la companyia B, i la culpa és del vehicle assegurat en la Companyia A.

Però a la tarda, a la mateixa Barcelona, o a Madrid, o a Burgos, o a València, hi ha un altre accident entre un vehicle assegurat en la Companyia A i un altre assegurat en la Companyia B, però en aquesta ocasió la culpa és del vehicle assegurat en la Companyia B.

I així successivament al llarg de l’any, totes dues Companyies A i B, es troben amb múltiples parts creuats entre si. Per raons de logística, totes dues Companyies no es van indemnitzant accident per accident, sinó que, a final de l’any, acorden el pagament en funció del balanç resultant i amb subjecció a uns mòduls prèviament determinats.

En resum, sent les Asseguradores A i B, recíprocament creditores i deutores de la contrària, sembla evident que establiran, per propi interès, unes indemnitzacions a la baixa, és a dir, si una determinada seqüela té una forqueta indemnitzatòria que va entre 2 punts i 6 punts, totes dues pre acordessin indemnitzar en la forqueta de 2 punts per raons òbvies. Un advocat particular buscarà sempre la indemnització màxima que correspongui dins d’aquesta forqueta amb evident benefici per al client.

El nostre equip d’advocats especialistes en Accidents de trànsit l’assessorarà sobre tots els dubtes i problemes que sorgeixin en relació amb l’accident, sense cobrar res fins que Vostè, hagi estat indemnitzat. Recordi, no treballem per a cap asseguradora, sinó per a Vostè

Disposem dels nostres propis perits: metges i industrials, per a resoldre els casos més complexos. La nostra única fi és garantir-li la màxima indemnització. Tal com disposa l’Annex incorporat a la Llei 35/2015, de 22 de setembre, pel qual es reforma el Sistema per a la Valoració dels Danys i Perjudicis Causats a les Persones en Accidents de Circulació.

QUÈ HEM D’ENTENDRE PER INDEMNITZACIÓ MÀXIMA?

Quantificar un mal corporal és molt subjectiu, varia en funció de la persona que té el mal, i dese després varia molt, si el mirem des del punt de la vista de l’asseguradora que ha de pagar o del perjudicat que ha de ser indemnitzat.

La Llei segueix el criteri mantingut pel nostre Codi Civil, que parla de la reparació íntegra del mal causat, això és, que la indemnització deixi a la víctima en una posició econòmica el més semblant possible a la qual tindria de no haver-se produït l’accident.

Per a aconseguir-ho estableix uns criteris d’indemnització que divideix en tres grans apartats:

Perjudici Personal Bàsic.
Perjudici Particular (que engloba el mal moral).
Perjudici Patrimonial (que comprèn tant el mal emergent com el lucre cessant).
Aquestes tres divisions indemnitzaran a les víctimes o als seus familiars en 3 supòsits, que el Barem recull en 3 grans taules:

TAULA A: INDEMNITZACIONS PER CAUSA DE MORT.

TAULA B: INDEMNITZACIONS PER SEQÜELES.

TAULA C: INDEMNITZACIONS PER LESIONS TEMPORALS.

Certament hi ha seqüeles que per més indemnització que s’ofereixi a la víctima, el mal mai quedarà restituït, per això l’Annex, al costat del principi d’indemnitat estableix el de VERTEBRACIÓ, que ordena que es valorin per separat els danys patrimonials dels no patrimonials, intentant evitar que uns conceptes no se solapin amb els altres.

ÉS UNA BONA REFORMA L’ACTUAL SISTEMA PER LES VÍCTIMES D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT?

Bé, comparat amb l’antiga regulació, La Llei 35/2015, de 22 de setembre, suposa un grandíssim avanç.

Referent al MAL PATRIMONIAL (que engloba el mal emergent + lucre cessant) el vigent sistema, en el seu apartat C substitueix als antics factors de correcció, que pretenien corregir les indemnitzacions a tant alçat, com a mitjà per a indemnitzar el lucre cessant.

En l’actual sistema, en el seu lloc, s’engloba dins del lucre cessant: les despeses d’assistència mèdica futurs (cirurgia, pròtesi, órtesis, fisioteràpia, etc.), així com també contempla com perjudicats per aquest lucre cessant aquelles persones que no tenen un treball remunerat, com són les mestresses de casa, que abans es veien privades d’indemnització, al no poder acreditar un treball remunerat.

De totes maneres, cal indicar als nostres oïdors, que la reforma del sistema va venir precedida de la reforma del Codi Penal operada per Llei 1/2015, de 30 de març, que al seu torn va modificar la LECrim., deixant fora de l’àmbit penal la major part dels accidents de trànsit, que es venien resolent, de manera bastant satisfactòria i ràpid, a través del judici faltes.

La reforma va derogar els judicis de faltes, i només en els casos més greus es podran perseguir a través del delicte Lleu, o en els casos especialment greus, a través de Diligències Prèvies.

És a dir, la nova Llei de Responsabilitat Civil i Segur envia al procés civil la major part dels accidents de trànsit, i per a evitar la saturació dels Jutjats, estableix un sistema extrajudicial previ entre la víctima i les asseguradores.

COM FUNCIONA EXACTAMENT LA NEGOCIACIÓ PRÈVIA AMB L’ASSEGURADORA?

Des de l’entrada en vigor de la nova reforma de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Segur, la víctima no pot acudir directament a la via Civil, i com has dit, la via penal queda limitada als accidents de trànsit en què hi ha una infracció greu de la Llei de Trànsit amb resultat de lesions.

El que fa la Llei és introduir un sistema extrajudicial on la víctima ha de reclamar en primer lloc a la Companyia Asseguradora.

Tot això, ho estableix l’art. 7 de la Llei, que literalment diu, que:

Amb caràcter previ a la interposició de la demanda judicial, les víctimes hauran de comunicar el sinistre a l’assegurador, demanant la indemnització que correspongui.

La víctima no ha de quantificar la indemnització sinó aportar amb la notificació a l’Asseguradora tots els documents mèdics relatius a les lesions que hagi patit a conseqüència de l’accident.

Aquesta reclamació a l’Asseguradora haurà de contenir la identificació de la víctima amb totes les seves dades; una breu descripció de l’accident; les dades del vehicle contrari; l’Asseguradora d’aquest vehicle, el seu conductor i el seu propietari; així com tota la informació mèdica que la víctima tingui en la seva poder i que pugui ajudar l’Asseguradora a quantificar el mal.

Aquesta petició és aconsellable enviar-la per algun mitjà que acrediti la seva remissió per l’Asseguradora, perquè la seva envio suposa la interrupció de la prescripció, la qual només es reprendrà quan l’Asseguradora respongui.

Aquesta resposta serà, o bé, una proposta d’oferta motivada d’indemnització, o bé, una resposta motivada negant la indemnització temporal o definitivament.

QUANT TEMPS HA D’ESPERAR LA VÍCTIMA ABANS DE PODER ANAR A JUDICI? I SI L’ASSEGURADORA NO RESPON A la PETICIÓ DE LA INDEMNITZACIÓ? QUANT TEMPS HA D’ESTAR ESPERANT EL CLIENT?

Si en el termini de tres mesos des que va rebre la petició, l’Asseguradora no ha respuesto, o ben presentat una oferta motivada; o ben rebutjat la indemnització, la víctima tindrà oberta la reclamació judicial.

A més, des del terme d’aquests tres mesos, començaran córrer els interessos moratoris de l’art. 20 de la Llei de Contracte d’assegurança.

Aquests interessos moratoris són l’interès legal dels diners incrementats en un 50% durant els dos primers anys des de l’accident, i a partir del segon any el 20% d’interessos sobre el principal de la indemnització, o sobre la part d’indemnització no abonada.

POT L’ASSEGURADORA DESESTIMAR LA PETICIÓ INDEMNITZATÒRIA DE LA VÍCTIMA DE L’ACCIDENT DE TRÀNSIT AMB QUALSEVOL ARGUMENT?

Perquè clarament no, de rebutjar la petició indemnitzatòria està haurà d’ajustar-se als requisits establerts en l’art. 4 de la Llei.

És habitual que les Asseguradores no realitzin l’oferta motivada d’indemnització fins que la víctima sigui donada d’alta pels seus metges, és clar previ examen del client.

Aquest reconeixement de la víctima pels metges de l’Asseguradora no sols ho permet la Llei, sinó que així ho estableix expressament. Si la víctima no es deixa examinar pels metges de l’Asseguradora, està podrà negar-se a formular l’oferta indemnitzatòria sense incórrer en mora.

De la mateixa manera, si la víctima està encara en tractament mèdic, l’Asseguradora podrà ajornar l’oferta motivada d’indemnització fins que la víctima tingui l’alta definitiva, ara bé, en aquests casos, l’Asseguradora haurà d’oferir per paga de la víctima l’import de les indemnitzacions que sense necessitat de l’alta mèdica ja tingués justificades.

I, SI LA VÍCTIMA DE L’ACCIDENT DE TRÀNSIT NO ESTÀ D’ACORD AMB L’OFERTA INDEMNITZATÒRIA DE L’ASSEGURADORA? POT LA VÍCTIMA ANAR ALS SEUS PROPIS PERITS MÈDICS?

És difícil que la víctima pugui valorar la quantificació que realitzen els serveis mèdics de l’Asseguradora, d’aquí la necessitat d’acudir a un professional que valori si aquesta indemnització s’ajusta o no als informes mèdics.

En cas de dubte, el professional aconsellarà al client o bé que demani una revisió de l’informe dels perits mèdics de l’Asseguradora, per l’Institut de Medicina Legal i Forense, o bé, que el client sigui examinat per un perit independent.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EL MÈDIC FORENSE I EL PERIT PRIVAT?

Si acudeix al Forense, l’informe d’aquest és vinculant per a l’Asseguradora, però no ho és per a la víctima que podrà, en cas de desacord, buscar noves pericials privades.

L’avantatge de l’informe mèdic forense és que el seu cost corre de càrrec de l’Asseguradora, i és totalment gratuït per a la víctima.

El desavantatge és la lentitud, actualment està trigant uns 10 mesos, a emetre’s aquest dictamen.

En el cas que la víctima acudeixi a un perit privat haurà de pagar de la seva butxaca aquest cost, en contrapartida l’informe serà molt més ràpid.

Serà l’advocat de la víctima qui haurà de valorar en cada cas, en funció de la mena de lesions o seqüeles, i de l’amplitud de la forqueta entre els punts que el Barem assigna a aquesta lesió. L’advocat ens aconsellarà, segons la seva experiència, si és millor anar directament al Mèdic Forense o és preferible acudir a la pericial privada.

En aquest últim cas, si l’Asseguradora no està d’acord amb la pericial del nostre perit privat, llavors, l’advocat aconsellarà si és preferible acudir a l’Informe de l’Institut de Medicina Legal i Forense, perquè valori totes les pericials i documents mèdics i emeti dictamen final, o bé acudir directament al Jutge perquè estableixi la indemnització que correspongui.

Si l’advocat aconsella a la víctima acudir a un perit privat, i aquest perit privat determina una indemnització més alta que la que va oferir l’Asseguradora Què succeeix llavors?

Quan l’Asseguradora rep una pericial d’un metge de la víctima que valora els danys de manera diferent als perits mèdics de l’Asseguradora, aquesta estarà obligada a realitzar una nova oferta motivada, en el termini màxim d’un mes, valorant aquest informe i argumentant la raó de la seva nova oferta motivada.

SI L’ASSEGURADORA NO ADMET LA PERICIAL DE PART POT NEGAR-SE A INDEMNITZAR?

Doncs no, haurà de posar a la disposició del client la indemnització que hagi raonat en el seu informe, després de valorar el peritatge de part.

POT L’ASSEGURADORA OFERIR EL PAGAMENT, PRÈVIA RENÚNCIA DE LA VÍCTIMA A RECLAMACIONS FUTURES, O OBLIGANT A LA VÍCTIMA AL FET QUE RENUNCIÏ A la INTERPOSICIÓ D’ACCIONS JUDICIALS?

La Llei li ho prohibeix expressament, l’oferta de pagament no podrà condicionar-se ni a la renúncia per la víctima de danys futurs que siguin conseqüència de l’accident, ni tampoc, al fet que la víctima renunciï a reclamacions judicials que puguin correspondre-li.

Bé en cas que existeixi una discrepància entre l’informe mèdic de l’Asseguradora i el del Perit privat Podrà el client interposar la demanda judicial?

El perjudicat podrà optar per acudir a un procés de mediació previst en l’art. 14 de la Llei, o bé acudir al Jutge. En aquest segon cas, haurà d’acompanyar amb la demanda els documents que acreditin que prèviament es va realitzar la petició d’oferta motivada a l’Asseguradora, així com, en el seu cas, la resposta que va donar l’Asseguradora. Si no s’aporten aquests documents el Jutge civil, inadmetrà la demanda, de conformitat amb el que es disposa en l’art. 403 de LEC.

SI EL CLIENT OPTA PER LA MEDIACIÓ DE L’ACCIDENT DE TRÀNSIT, COM FUNCIONARÀ EL PROCÉS?

En cas d’optar per la mediació el perjudicat disposarà de dos mesos de termini per a acudir a aquesta via des de la negativa a indemnitzar per part de l’Asseguradora, o bé des de l’última oferta motivada d’indemnització realitzada per l’Asseguradora.

Quan el mediador o la institució de mediació rebi la sol·licitud, citarà a les parts per a la celebració d’una sessió informativa.

El mediador informarà les parts que són plenament lliures d’aconseguir o no un acord, així com de desistir de la mediació en qualsevol moment.

La durada de la mediació no podrà ser superior a tres mesos.

En cas d’arribar-se a un acord entre les parts, aquest serà plenament vinculant per a ambdues. La víctima podrà sol·licitar que l’acord sigui elevat a escriptura pública, perquè, cas d’impagament per l’Asseguradora, pugui executar-ho com un títol executiu davant els Jutjats.

UMMA DE BARCELONA, ENS COMENTA QUE VA TENIR UN ACCIDENT DE TRÀNSIT I LI VAN HAVER D’IMPLANTAR UNA PRÒTESI, D’AIXÒ FA SIS ANYS. ARA LI HAN DIT ELS METGES QUE EN UN FUTUR HAURÀ DE SUBSTITUIR LA PRÒTESI PER UNA ALTRA. ENS PREGUNTA SI POT SOL·LICITAR LES DESPESES DE L’OPERACIÓ FUTURA I DE LA NOVA PRÒTESI?

Efectivament, Victoria, Umma podrà reclamar les despeses hospitalàries, les despeses de pròtesis, així com les despeses farmacèutiques, i de rehabilitació o fisioteràpia que puguin derivar-se de la substitució de la pròtesi.

Com dèiem a l’inici, les SEQÜELES (les pròtesis ho són), es troben en la Taula B del Barem. El Barem contempla la reparació del mal corporal en tres grans apartats, que denomina com: PERJUDICI PERSONAL BÀSIC; PERJUDICI PERSONAL PARTICULAR i PERJUDICI PATRIMONIAL.

El PERJUDICI PERSONAL BÀSIC, comprèn, a més de les despeses d’assistència sanitària, la indemnització dels danys físics i psíquics que sofreixi la víctima a conseqüència de l’accident, més el mal moral i els perjudicis estètics.

La indemnització del PERJUDICI PERSONAL BÀSIC es basa en unes taules que relacionen l’edat de la víctima amb una determinada puntuació que es fixa en funció de la gravetat de les seqüeles. A mesura que la víctima és major es redueix progressivament la indemnització, al seu torn, a mesura que va pujant la puntuació va pujant la indemnització.

El Barem estableix que una seqüela només podrà valorar-se una vegada, i no podran valorar-se seqüeles que derivin d’unes altres ja puntuades.

Al seu torn, cada seqüela tindrà una determinada puntuació en funció de la seva gravetat.

Per exemple, si concorren diverses seqüeles en el genoll dret, la suma dels punts establerts per cada seqüela (artrosi, romp lligaments, romp menisc, gonalgía, etc.) tindrà com a límit màxim indemnitzatori, la puntuació que el barem atorgui a la pèrdua total del genoll, sense que, en cap cas, la suma dels punts de cada seqüela pugui sobrepassar l’import fixat per a la pèrdua d’aquest membre o articulació.

A part dels danys (corporals i psíquics) el barem contempla la indemnització dels perjudicis estètics, considerant com a tals, aquelles lesions que menyscaben la imatge de la persona.

El seu rescabalament és compatible amb el cost de cirurgia plàstica, però si el mal no pot reparar-se mitjançant cirurgia el Barem incrementa notablement la seva puntuació. El perjudici estètic podrà ser: Importantíssim, Molt Important, Important, Mitjà, Moderat, Lleuger.

Al final es procedirà a sumar totes dues indemnitzacions: la derivada dels danys psico físics més el perjudici estètic, i el seu resultat ens donarà el PERJUDICI PERSONAL BÀSIC.

Una vegada tenim la indemnització que correspon a la víctima per PERJUDICI PERSONAL BÀSIC, passarem a quantificar el PERJUDICI PERSONAL PARTICULAR: Què incloem en aquest apartat? Aquells perjudicis personals que sofreix la víctima a conseqüència de l’accident:

Per exemple, si la víctima estava embarassada i a conseqüència de l’accident ha perdut el fetus; O que una sola seqüela sigui considerada com molt greu.

És a dir, que la seva puntuació en Barem sigui de 60 punts o més; o si després d’aplicar la fórmula de Balthazar, quan concorren diverses seqüeles, s’obtingui una puntuació de 80 punts o més; També, quan el perjudici estètic tingui una puntuació de 36 punts o més.

A més d’aquests supòsits, formarà part del PERJUDICI PERSONAL PARTICULAR, la pèrdua de qualitat de vida del lesionat. El Barem diferencia entre molt greu, greu, moderada o lleu.

Una vegada baremat el PERJUDICI PERSONAL PARTICULAR, haurem de quantificar el tercer apartat, el PERJUDICI PATRIMONIAL.

El PERJUDICI PARTIMONIAL englobarà les despeses d’assistència sanitària futura, que indicaves en la teva pregunta, i com hem dit formen part d’aquests: les operacions quirúrgiques per a reimplantar pròtesis i ortesis; l’estada hospitalària; així com el posterior tractament de rehabilitació i fisioteràpia, domiciliària o ambulatòria, atès que les pròtesis i ortesis tenen una determinada data de caducitat, per la qual cosa requereixen de la seva substitució.

En aquest apartat també s’inclouen situacions especials com a estats de coma, vegetatius crònics, lesions medul·lars, amputacions, etc.

També s’indemnitzaran les ajudes tècniques o productes de suport per a l’autonomia personal.

Formen part d’aquest subapartat les despeses necessàries per a adaptar l’habitatge a la nova situació de pèrdua d’autonomia personal.

O l’adaptació de l’automòbil.

O el cost de les terceres persones necessàries perquè la víctima pugui realitzar les principals activitats de la vida diària, la indemnització de la qual es calcularà en funció del nombre d’hores que la víctima requereixi d’aquesta ajuda.

Finalment, la indemnització per PERJUDICI PATRIMONIAL vindrà conformada pel Lucre cessant que es calcularà en funció d’unes taules actuarials.

La suma dels tres apartats conformarà la indemnització total per SEQÜELES.

EN RESUM, TENIM TRES GRANS TAULES QUE CONTEMPLEN LA INDEMNITZACIÓ DE LA MORT (TAULA A), LES SEQÜELES (TAULA B) I LES LESIONS TEMPORALS (TAULA C), I AL SEU TORN, CADASCUNA D’AQUESTES TAULES, S’INDEMNITZARÀ SEGUINT TRES APARTATS: PERJUDICI BÀSIC, PERJUCIO PERSONAL I PERJUDICI PATRIMONIAL.
ESPERO QUE LES LESIONS MÉS HABITUALS SIGUIN LES DE LA TAULA C, ÉS A DIR, LES LESIONS TEMPORALS, M’EQUIVOCO?

No t’equivoques en absolut, les LESIONS TEMORALES, com hem dit al principi, es troben regulades en la taula 3.

Són les que sofreix la víctima des del dia de l’accident fins al final del seu procés curatiu, o fins que la lesió quedi estabilitzada o es converteixi en seqüela.

Com en els casos anteriors, la indemnització per LESIONS TEMPORALS serà la suma del PERJUDICI PERSONAL BÀSIC més el PERJUDICI PERSONAL PARTICULAR, més EL PEREJUICIO PATRIMONIAL.

El PERJUDICI PERSONAL BÀSIC té assignada una indemnització dinerària per dia. Un exemple serà la Baixa mèdica, però sense incapacitat per a treballar.

Una vegada determinat el PERJUDICI PERSONAL BÀSIC, calcularem el PERJUDICI PERSONAL PARTICULAR.

Aquest pot ser: Molt Greu, Greu, Moderat o Bàsic.

Serà molt greu: Si el lesionat perd temporalment la seva autonomia personal per a realitzar gairebé la totalitat de les activitats essencials de la vida diària, és a dir, precisa necessàriament d’una tercera persona que aquest a la seva cura. Per exemple, l’ingrés en l’UCI seria un perjudici Molt Greu.

Serà Greu: Si el lesionat perd temporalment la seva autonomia per a realitzar una part rellevant de les activitats essencials de la seva vida diària, per exemple, cada dia d’ingrés en un hospital seria un dia de perjudici greu.

Es considerarà Moderat: Si el lesionat no pot realitzar temporalment les activitats específiques de la vida diària, per exemple, la baixa laboral conformaria un perjudici moderat.

En funció de la seva classificació tindrà assignada una quantitat indemnitzatòria per dia, més elevada en funció de la seva gravetat.

Finalment, calcularem el PERJUDICI PATRIMONIAL.

Dins del PERJUDICI PATRIMONIAL, s’inclouran com a mal emergent les despeses d’assistència sanitària, l’import de les pròtesis, ortesis i productes de suport per a l’autonomia personal que requereixi la víctima fins al final del procés curatiu. L’habitual és que les entitats asseguradores abonin directament a l’hospital aquestes despeses d’assistència sanitària, així com les despeses de desplaçament a l’hospital o a fisioteràpia o per a tractament mèdic o ambulatori.

També formaran part del PERJUDICI PATRIMONIAL per mal emergent aquelles despeses que puguin justificar-se per al desenvolupament de la vida diària, necessaris a conseqüència de la lesió temporal.

I dins de l’apartat del lucre cessant s’indemnitzarà també la pèrdua o disminució temporal d’ingressos de lesionat obtinguts del seu treball, incloent-se, en aquest apartat com a lucre cessant, la pèrdua personal del lesionat per la seva dedicació a les feines de casa.

ENS PREGUNTA EL SR. THOMPSON DE RUBÍ, SI LA FUETADA CERVICAL HA QUEDAT FORA DEL BAREM?

La fuetada cervical quan aquest no objetiviza lesió òssia, ligamentosa o muscular, perquè sigui objecte d’indemnització requerirà d’un informe mèdic que constati la seva existència, sempre que concorrin a més els següents requisits:

Que no mediï una altra causa que justifiqui aquesta patologia.

Que la simptomatologia aparegui dins de les 72 hores posteriors a l’accident.

Que hi hagi una relació entre la zona corporal afectada per l’accident i la lesió cervical.

És a dir que hi hagi una causalitat suficient entre la lesió i el seu mecanisme de la seva producció.

Aquesta adequació suficient entre la lesió i el mecanisme de la seva producció És el que ha incrementat els peritatges biomecánicos per part de les Asseguradores?

Deixa’m explicar, la qual cosa és una pericial biomecànica, aquesta pericial part del principi físic de conservació de l’energia. És a dir, realitza una comparativa entre l’energia necessària perquè l’automòbil aconsegueixi una determinada velocitat, atesa la seva massa i el seu volum; i l’energia necessària per a causar els desperfectes en l’automòbil i en els altres béns danyats a conseqüència de la col·lisió. Totes dues energies han de ser equivalents.

Aquestes pericials biomecàniques se solen realitzar mitjançant programes de simulació Virtual.

Actualment, el més usat és el Crash 2.2, que disposa de models de càlcul en 3 dimensions que reprodueixen no sols el comportament dinàmic d’un vehicle, sinó també el comportament de les persones que viatgen en el seu interior, basat en ninots que aparenten la forma i la resistència del ciutadà mitjà standard, la qual cosa es denomina sistema MULTIBODI.

Sovint, les Asseguradores acudeixen a aquesta mena de pericials per a negar la fuetada cervical, o fins i tot un altre tipus de lesions.

M’explico, si la pericial biomecànica llança que la força cinegètica de l’accident molt baixa, l’Asseguradora negarà la indemnització de la fuetada cervical, per entendre que la força desplegada en l’accident és insuficient per a causar una lesió d’aquesta entitat. S’analitzen en aquest cas, el disseny dels vehicles i la capacitat de deformació dels mateixos per absorció de l’impacte, així com les mesures de seguretat de reposacaps, cinturó, air bags, etc.

La Jurisprudència menor, que és la dictada per les AP, ha vingut assenyalant que aquest tipus de pericial biomecànica no exonera a la part que al·lega o invoca el mal d’acreditar l’existència de la lesió, és a dir, sempre haurà de venir acompanyada d’un informe mèdic que corrobori l’existència d’aquesta lesió.

La Sec. 4a de l’AP de Màlaga en Sentència 648/2019 assenyala que el principi general del nostre dret exigeix que els danys i perjudicis han de ser provats per qui els al·lega i que aquesta prova no pot limitar-se a un informe biomecánico, pel caràcter teòric d’aquest, sinó que aquests informes han d’estar complementats atenent les circumstàncies personals dels ocupants del vehicle.

La major part de la Jurisprudència de les Audiències Provincials coincideix que no basta una col·lisió de baixa intensitat basada en els desperfectes soferts pel vehicle per a determinar si està és suficient o insuficient per a causar una lesió, sinó que està l’ha de ser per criteris purament mèdics.

ENS PREGUNTA JOANA DE BARCELONA, SI EN CAS D’ANAR A JUDICI ÉS NECESSARI PORTAR A UN ADVOCAT I A UN PROCURADOR, O BÉ NO SÓN AQUESTS PROFESSIONALS PRECEPTIUS.

Doncs bé, Juana, anirà en funció de la quantia que reclamis com a danys i perjudicis, encara que no t’aconsello anar sense advocat perquè sens dubte l’Asseguradora portarà a un advocat expert en aquesta mena de judicis.

Si els danys reclamats no superen els 2.000€ podries acudir sense advocat ni procurador, al no ser preceptiva la seva assistència.

Si els danys que es reclamen són inferiors a 6.000€ el procés a seguir serà el del Judici Verbal i si superen aquesta quantitat, es tramitarà pels llits del procediment ordinari.

Una altra qüestió a tenir en compte és que el partit judicial que coneixerà del Judici serà sempre del del lloc on va ocórrer l’accident.

Una altra particularitat és que podràs demandar al conductor que va causar els danys i a més a la seva Asseguradora, o solament a l’Asseguradora del vehicle que et va causar els danys, en preveure la LCS l’acció directa contra aquesta.

Tant en un cas com en l’altre, la demanda hauràs d’interposar-la abans del transcurs d’un any, des que l’Asseguradora rebutjo la indemnització, o no va haver-hi acord amb aquesta.

Recordar que perquè la demanda sigui admesa a tràmit hauràs d’acompanyar la teva petició d’oferta motivada i la resposta negativa de l’asseguradora.

PREGUNTA DAVID, DE VILADECANS, SI L’ASSEGURADORA POT REDUIR LA INDEMNITZACIÓ PER ENTENDRE QUE LA VÍCTIMA TAMBÉ TÉ CULPA EN L’ACCIDENT.

Mira David, la Llei actual limita la concurrència de culpes en l’accident fins a un màxim del 25%, és a dir, les indemnitzacions que preveu el barem poden ser objecte de minoració entre un 25 i un 75% del seu import.

Aquesta reducció anirà en funció de la contribució de la víctima al resultat danyós.

Per exemple, si la víctima és un motorista i en el moment de l’accident no portava posat el cas, i resulta amb lesions cerebrals, la indemnització podrà ser objecte de reducció en els percentatges abans indicats, perquè el motorista va cometre una infracció de la Llei de Trànsit que molt probablement va causar un agreujament de la lesió que no hagués tingut aquesta intensitat d’haver complert amb la norma i haver portat el casc protector.

Igual pot succeir en cas de no portar el cinturó de seguretat, o si abandona de manera injustificada el procés curatiu; o es nega a rebre un tractament mèdic determinat per a pal·liar o minorar una seqüela.

ENS COMENTA PATRICIO, DE SANT ANDRÉS, QUE VA TENIR UN ACCIDENT DE CIRCULACIÓ I QUE HA REBUT D’UN JUTJAT D’INSTRUCCIÓ UNA CITACIÓ PER A ASSISTIR A UN JUDICI PER DELICTE LLEU.

Això segurament, és que arran de l’accident vas causar a la víctima unes lesions corporals, que a més d’una primera assistència facultativa, van requerir de posterior tractament mèdic o quirúrgic; i a més l’accident va ser conseqüència d’una infracció greu de la Llei de Trànsit per part teva.

La reforma operada en el Codi Penal per Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, va introduir un nou article 152 al CP que regula les lesions causades per imprudència en ocasió de la circulació de vehicles de motor.

La pena anirà en funció de dos factors, d’una banda, el grau d’imprudència, si aquest és molt greu o menys greu, i per l’altre, en funció de les lesions causades a la víctima.

Si la imprudència és menys greu, el procés judicial serà el Delicte Lleu, que preveu penes de multa i també privació del permís de circulació; si la imprudència és greu, la pena serà privativa de llibertat.

En tot cas, seran sempre imprudència greu el conduir sota l’efecte de l’alcohol, o substancies estupefaents, o la de conduir amb velocitat o de manera temerària.

A diferència de la imprudència greu, la menys greu requereix de denúncia prèvia de la víctima.

Per exemple, amb l’entrada en vigor de la nova limitació a 30km/h de velocitat en centres urbans, un accident que provoqui danys a un altre, que requereixin a més d’una primera intervenció mèdica posterior tractament mèdic o quirúrgic, podran ser considerades com a delicte per imprudència greu si el conductor de l’automòbil anava a més de 90 km/h., distància que no és tan inversemblant en vies ràpides com l’Avinguda Diagonal, o Meridiana, o el carrer Aragó, per disposar-ho així l’art. 379.1 CP.

A diferència de l’exposat anteriorment, en el procés penal, no serà necessari realitzar la petició d’oferta a l’Asseguradora, malgrat això, aconsellem realitzar-la igualment.

En tot cas, en el procés penal la víctima serà reconeguda pel Mèdic Forense adscrit al Jutjat d’Instrucció i emetrà un informe pericial de les lesions, en funció de les visites realitzades a la víctima i dels informes mèdics per aquesta aportats.

La particularitat del procés penal és que, durant la seva tramitació, el jutge d’instrucció podrà fixar una pensió provisional amb càrrec a l’assegurança obligatòria, per a atendre la víctima i a les persones que del mateix depenguin fins que es dicti Sentència, en preveure’l expressament l’art. 765 de la LECrim.

ENS COMENTA ANTONIO, QUE VA COL·LIDIR CONTRA UNA MOTO I QUE EL CONDUCTOR LI HA DENUNCIAT PER UN DELICTE DE LESIONS IMPRUDENTS, QUE LA GUÀRDIA URBANA LI VA REALITZAR EL TEST D’ALCOHOLÈMIA I VA DONAR 0’63. PREGUNTA SI LI PODEN CONDEMNAR PER UN DELICTE D’ALCOHOLÈMIA I A més PER UN ALTRE DE LESIONS PER IMPRUDÈNCIA.

Perquè Antonio, només podran condemnar-te pel delicte de lesions imprudents de l’art. 153.1 CP, en disposar-ho així expressament, l’art. 382 del CP, que estableix que si amb la conducció sota els efectes d’alcoholèmia, o drogues o la conducció temerària, a més del risc genèric per a tercers s’ocasiona un mal concret a una persona, els Jutges apreciaran tan sols la infracció més greu, que és la del delicte de lesions imprudents, però aplicaran la pena en la seva meitat superior, condemnat en tot cas al rescabalament de la responsabilitat civil causada pel delicte, i imposant també la privació del permís de conduir, en la seva meitat superior.

Ens comenta Juan de Sant Boi, que circulava amb la seva bicicleta pel voral d’una carretera. Que va veure al davant seu, un vehicle estacionat en el voral, amb els warning encesos, pocs metres abans d’arribar a un encreuament que condueix a un polígon industrial.

Que per a esquivar al turisme detingut va haver de posar-se en el carril dret de la carretera.

Que va passar molt pegat al turisme per por de que algun vehicle li col·lidís, i sense adonar-se se li va enganxar l’estrep de la seva bicicleta amb el parafang del cotxe, caient a terra i fracturant-se una vèrtebra.

Que arran de la fractura de la vèrtebra va haver de ser operat per a fixar-li una placa d’acer. Que ha estat llarg temps de baixa mèdica i que no ha recuperat la mobilitat ni la funcionalitat del coll.

Que l’atestat que van instruir els Mossos d’Esquadra li donaven a ell com a únic culpable de l’accident.

Ens comenta que l’Asseguradora de l’Automòbil li ha enviat un burofax reclamant-li l’import de reparació del cotxe, en quedar vorejada la part posterior esquerra amb l’estrep de la seva bicicleta.

Pregunta si ell pot reclamar una indemnització a l’assegurança obligatòria de l’automòbil per les lesions. Ens comenta que la seva companyia asseguradora li ha indicat que no pot reclamar perquè l’accident és culpa exclusiva d’ell, tal com reflecteix l’atestat dels Mossos d’Esquadra.

Mira Juan, l’any passat vam obtenir una Sentència íntegrament favorable en el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Vilafranca del Penedès, que, en un cas gairebé idèntic al teu, va estimar una indemnització a favor del ciclista, això sí, amb un 75% de descompte sobre l’import de la indemnització per concurrència de culpa del ciclista, que ja plantegem així en el nostre escrit de demanda.

En danys corporals d’una certa entitat, com en el teu cas, que tens una fractura de vertebra amb un període llarg de baixa, amb operacions quirúrgiques pel mig, i seqüeles, encara que el Jutge apliqui una reducció important sobre la indemnització, val la pena no deixar de reclamar, per a intentar pal·liar almenys mínimament els resultats lesius.

El determinant és si en l’accident va haver-hi o no culpa del vehicle al qual reclames la indemnització, perquè per a reclamar a l’Asseguradora del turisme que repari un mal, aquest turisme ha de ser responsable, almenys en part, de l’accident. És el que els advocats diem nexe causal directe entre la culpa i les lesions produïdes.

En el cas que et comento, vam obtenir una Sentència íntegrament estimatòria perquè reclamem el 25% de la indemnització que fixava el barem, entenent que, en el cas, el nostre client, era responsable de l’accident en un 75% però no en un 100%, perquè el conductor del turisme, malgrat que tenia el vehicle parat i amb els warning encesos, estava estacionat en un voral, sense que concorregués una causa de força major, o d’urgència que el justifiqués.

És a dir, el turisme bloquejava la circulació de la bicicleta per l’andana, forçant a aquesta a circular per la via, per la qual cosa en detenir el vehicle sense causa justificada va infringir el Reglament de circulació, generant un risc cert per a la resta dels usuaris de la via, com el ciclista.

La Jutge de Primera Instància va entendre, que el mal estacionament havia coadjuvat a la producció del sinistre, és a dir, si no hagués estat mal estacionat el turisme, l’accident mai s’hagués produït, per la qual cosa va obligar l’Asseguradora d’aquest vehicle a indemnitzar al nostre ciclista amb el 25% de l’import de la indemnització resultant.

Similar Posts